‘Vintage' Rossi
Valentino, l'únic dels capdavanters que surt amb pneumàtic dur al davant, remunta i s'imposa en el duel amb les Ducati i Jorge Lorenzo. Marc Márquez, 17è en la primera volta, acaba cinquè davant de Pedrosa
Fa temps que els entrenaments han deixat de ser un indicador de quin és l'estat real de Valentino Rossi. El gat més vell de la graella, el que les ha vistes, viscudes i provocades de tots colors, és un animal de curses que viu només pensant en el diumenge. Amb 36 anys, 9 títols mundials i des d'ahir 83 victòries en la categoria gran del motociclisme de velocitat, Rossi només té ulls per al gran ball i el que passa abans i després, tot i considerar-ho amb respecte, li és secundari.
Marc Márquez tenia el millor ritme de cursa i les Ducati, sobretot Andrea Dovizioso, li havien seguit la pista de ben a prop. Però una incidència en el primer revolt va condemnar el campió del món i van ser les motos italianes i Jorge Lorenzo els que van apoderar-se dels focus capdavanters. Fins passades deu voltes, quan Rossi va arribar a la festa, per fer-se sentir. Per frenar, progressar i accelerar. Per dansar victoriós.
Sense pausa
No li havien anat rodons els entrenaments, a Valentino. Moltes proves i totes encaminades a veure amb quin pneumàtic la M1 es comportava més regularment. A contracorrent, Rossi va optar per calçar el dur al davant a diferència de la resta. Ja ho saben: si no estàs a l'altura dels rivals fes alguna cosa diferent. I va arrencar la carrera amb el 46 veient-los passar. Tots ben lluny: Dovizioso, Lorenzo i Andrea Iannone endavant i Márquez, després d'un petit toc amb Bradley Smith, enrere.
Des del desè lloc, seguint la roda de Dani Pedrosa –incapaç el de Castellar de rodar en l'1:55 alt que va definir el podi–, Rossi va anar avançant pilots fins a situar-se quart en la cinquena volta. En aquells instants, Márquez, ja amb 1:55 alts, donava compte de la part final del pilot, mentre que Lorenzo provava sense èxit de deixar enrere les Ducati. Ho feia, el mallorquí, amb 2,7 segons de marge respecte d'un Valentino que marcava la que seria volta ràpida en cursa (1:55.267). Amb pneumàtic dur al davant, conscient que el risc era l'única drecera per encalçar el trio capdavanter. Coneixedor d'això i amb la convicció que un cop amb ells podria mirar-los als ulls sense vacil·lacions ni escrúpols.
I no fou fins a la desena volta que va situar-se a la seva altura, ajudat també pels estira-i-arronses entre Lorenzo i Dovi. Encara amb mitja cursa per descobrir, que les Ducati arribarien fins al final a ple rendiment ja no ho dubtava ningú. Especialment Dovizioso, més constant i disposat que Iannone. No tant, això sí, com Rossi, que testava les inèrcies de la M1 en la frenada davant la velocitat punta de les Ducati. Que es deixava veure i agafava confiança perquè el seu ritme no era pitjor que cap altre –tampoc que el de Márquez, que havia superat Pedrosa però que, a quatre segons del quartet, assumia que el cinquè lloc seria un mur.
I amb calma però diligent, Rossi va atacar el triomf amb convicció. A quatre voltes, quan Lorenzo i Iannone feien figa –el mallorquí amb problemes de visió al casa– i isolaven Dovizioso. Frenant com sempre, domesticant una Yamaha més nerviosa del que voldria i ensenyant a Dovi les maneres que l'han fet immortal: apoderant-se dels interiors i fregant la seva volta ràpida amb un 1:55.3 final.
Maverick suma els seus primers punts
Superant Héctor Barberà (208 curses al mundial) i Stefan Bradl (140) en l'última volta, Maverick Viñales va estrenar-se en Moto GP sumant els seus primers 2 punts després d'acabar ahir catorzè. Va ser, la darrera, l'única volta en què el pilot de Suzuki va passar per meta dins dels punts, després de passar penúltim en la segona volta i anar escalant poc a poc. Catorze segons abans, onzè, va entrar el seu company d'equip Aleix Espargaró, en una posició que va ocupar en vint de les vint-i-dues voltes de la cursa, mentre que el seu germà Pol, que va superar Yonny Hernández a sis girs de la conclusió, va acabar novè, a 0,117 mil·lèsimes del seu company d'equip Smith.
