Dolor i incertesa
L'anunci de Dani Pedrosa de deixar de córrer mentre no remeti l'anomalia a l'avantbraç dret compromet, segons les paraules del protagonista, el futur del pilot de Castellar
“No puc continuar així perquè no puc donar el millor de mi mateix. A veure si podem trobar una solució, però ara no tinc respostes.” Sumari concís, de conseqüències incertes i, segons com, lapidari.
D'aquesta manera va acabar la seva declaració postcursa de Qatar Dani Pedrosa. Sense admetre preguntes, durant dos minuts i mig, el pilot de Castellar va anunciar que posava el peu a terra, sine die, adolorit i tip de no poder expressar-se sobre la moto en plenes condicions físiques. Presoner del seu cos, en aquest cas del braç dret, una vegada més el talent d'un dels millors pilots que ha vist aquest esport no troba els límits a la pista, sinó en la salut.
Córrer amb un braç
En la seva afirmació, Pedrosa explicava que des de fa un any pateix enormement i “en silenci” per la síndrome compartimental a l'avantbraç dret. Una dolença habitual en els pilots, de la qual va ser operat per primera vegada el 2004 –la immensa majoria amb una intervenció queden restablerts– i sobre la qual, l'any passat i després de la cursa de Jerez (4 maig), va tornar a haver-hi una cirurgia que, explicava el protagonista, no el va ajudar “en cap sentit”.
Perquè el dolor i la inflamació de l'avantbraç, així com la pèrdua de sensibilitat, no van remetre. Va regirar cel i terra a l'hivern consultant especialistes, i la solució va ser repòs i tècniques conservadores. Però el mal, imperceptible en sortides curtes a pista (entrenaments), va tornar en plena cursa per frenar la il·lusió del pilot. Córrer amb aquest dolor, expliquen alguns pilots, és fer-ho amb un ganivet clavat a l'avantbraç –augment de la pressió als músculs de la zona derivats d'una disfunció de la fàscia, pressió que danya el mateix teixit muscular, els nervis i els vasos sanguinis.
I així, en el cas de Pedrosa, treballar durant 45 minuts sobre una bèstia de 158 kg que s'ha d'aixecar sortint d'un revolt per accelerar i que constantment passa de més de 300km/h a menys de 100km/h. Per això, com aquest cap de setmana, el de Castellar passa de vorejar la pole a no poder flairar el podi en menys de 24 hores. Tot i les circumstàncies, que no s'han de passar per alt, posen en perspectiva els resultats de l'any passat –primer pilot a batre Márquez, segon en el mundial quan es va operar a 28 punts d'un cerverí que comptava les curses per victòries–, Pedrosa va ser capaç de perdre només 0,488 segons per volta respecte a Rossi, el vencedor.
El gran interrogant
Però amb això no en té prou. Vol sortir a pista a guanyar, a lluitar pel títol que sempre se li ha resistit en gran part també per les lesions –líder del mundial fins a Sachsenring tant el 2008 com el 2013, lesions greus i somni esvaït–. I en l'estat actual no pot. I para. Fins quan? “Ara no tinc respostes.”
Retorn o substitut
El reglament permet als equips estar dues curses sense un pilot, però més enllà d'aquí ja obliga que algú piloti en comptes del que està de baixa. Així, l'equip Repsol Honda podria ser a Austin (12 d'abril) i a l'Argentina (19 abril) només amb Marc Márquez, però si Pedrosa continués sense estar en condicions de córrer a Jerez (3 de maig), algú hauria de portar la seva moto. Suppo va recordar que Casey Stoner, amb contracte com a pilot provador, ha manifestat diverses vegades que no pensa tornar. Pilots amb contracte amb HRC són Jack Miller i, també provadors, Hiroshi Aoyama i Takumi Tajahashi.
Livio Suppo i l'opinió del doctor Mir
El director esportiu d'HRC, Livio Suppo, va parlar en nom de la marca després de l'anunci fet per Dani Pedrosa a Losail. L'italià, que va corroborar les paraules del pilot en diferents termes, deia: “[Pedrosa] Esperava que amb la pausa de l'hivern no tindria més problemes, però en la primera cursa ha vist que està exactament igual. Una cosa és un test o un entrenament, però una cursa sencera és totalment diferent.” Suppo aprofundia en l'opinió dels metges, explicant la del Dr. Mir, el cap mèdic del mundial. “Ens ha confirmat que una altra intervenció podria ser encara pitjor. I ens ha dit que hi ha un altre tipus d'operació que només practica un doctor al món. Però és molt complicada i agressiva.” Pot ser la fi de la seva carrera? “No ho sé, però espero que no, naturalment. Fins i tot amb el problema, és un pilot capdavanter. L'hem d'ajudar. Honestament, podeu trobar algú que iguali els seus resultats pilotant amb un braç?”
Des d'un punt de vista mèdic, el gran problema per realitzar una tercera intervenció de la mateixa anomalia i al mateix avantbraç vindria donat per la gran quantitat del teixit de la cicatriu. El que porta a pensar en un camí sense sortida és que, després de quasi quatre mesos sense curses i tot i rebre tractaments, la situació sembla que no ha millorat.