El progrés constant
GP de l'Argentina. Moto 2. Quart a Losail i tercer a Austin, Àlex Rins, de nou implacable en la segona meitat de cursa, aconsegueix el segon lloc
“Si sortim bé i fem un bon final lluitarem pel podi.” Les paraules d'Àlex Rins ja sobre la moto i amb la graella de sortida formada no eren gratuïtes. Moto equilibrada, confiança i qualitat a parts iguals, el pilot barceloní de l'equip de Sito Pons va perdre ahir el lideratge del mundial però va tornar a créixer. És la personificació del progrés constant, Rins, pilot de pulsacions baixes que sap molt bé el que porta entre mans. Com fruita madura, la victòria arribarà.
Llegint la cursa
L'arrencada no va ser la ideal, però malgrat això la Kalex groga amb el número 40 no va perdre res que no es pogués recuperar. Encara sense dominar la moto com voldria amb el dipòsit ple, va veure que al davant hi havia quatre pilots amb una marxa més i ràpidament va situar-los en el seu punt de mira. Eren Johann Zarco, Sam Lowes, Xavier Simeon i Mika Kallio, els únics que passaven abans que ell per la meta complertes tres voltes.
Qui ho tenia més clar era el francès, el primer a situar-se a ritme constant d'1:43. El pas per volta que donava plaça al podi i que, en el seu cas, li va servir per obrir un marge de dos segons que dècima amunt dècima avall sempre va mantenir. Rere seu, Lowes, Simeon, Kallio i Rins prenien posicions.
Sense arriscar quan no tocava però atent a qualsevol moviment, Rins va assaltar el quart lloc quan Simeon va cometre la primera errada –més tard va caure i només va aconseguir entrar 22è–. Superava el pilot belga i, veient que Lowes marxava, superava també Kallio després que el finès s'obrís lleugerament en un revolt.
Ferm en la posició assolida i amb el dipòsit cada vegada més lleuger, Rins va encadenar girs a 1:43 baixos que li van permetre llimar el segon de marge que el separava de Lowes. I, ja a menys de tres voltes, quan el britànic va girar-se per mirar enrere sortint del cinquè revolt, Rins el superava per l'interior i li guanyava el sisè. Amb suficiència, sense titubejos. Fins al final.
Tito es veu obligat a remuntar del 29è lloc al 12è
Dues victòries i un segon lloc era el botí que Tito Rabat tenia ara fa un any després de les tres primeres curses. Lluny de tot allò, avui el vigent campió és onzè en el mundial, amb 17 punts, a 35 del nou líder, el vencedor d'ahir, Johann Zarco. Carenat a carenat amb el francès, al revolt d'entrada a la recta de més d'un quilòmetre, encara en el primer gir, Tito va veure's forçat a sortir de pista i va haver de remuntar des de la 29a posició. Una cursa d'obstacles, a contrarellotge i amb els ulls tancats, que li va permetre salvar el segon zero de l'any entrant en 12a posició (4 punts). Una posició que hauria pogut ser la novena si no hagués comès una altra errada, a menys de quatre voltes per al final, quan lluitava amb Jonas Folguer, Hafizh Syahrin i Luis Salom. Una mica més enrere, sumant un punt, va acabar el seu company d'equip Àlex Márquez, sempre movent-se entre el 17è i el 15è lloc. Ricky Cardús, a més de cinc segons dels punts, va acabar en 18a posició.
