Hi haurà batalla

El campionat es pot analitzar de moltes maneres, però ara fa un any, després de quatre curses, Lorenzo tenia 27 punts menys que ara i Marc Márquez manava amb 28 punts més que el segon, després de quatre victòries. Ara, en quatre curses hi ha hagut tres guanyadors. Tot i el monòleg de Lorenzo ahir, hi ha batalla oberta.

Amb l'asfalt a 38 graus, lluny dels 50 de dissabte, tothom va posar el compost mitjà al darrere i el dur al davant, excepte Suzuki, que va triar el mitjà per a les dues rodes. En la sortida Lorenzo i Márquez van conservar la posició i, esperonats pels seus millors temps en el warm up, Pol i Aleix Espargaró van guanyar un lloc (tercer i cinquè), amb Rossi al mig. Quan el dottore es va situar tercer, Lorenzo i Márquez ja tenien un segon d'avantatge. També Aleix es va defensar amb les ungles de Cal Crutchlow tot i un motor encara poc potent –hi ha una evolució prevista per a l'estiu– i amb problemes de tracció.

I, amb els tres magnífics al davant, el podi es va definir molt aviat. No hi havia amenaça perquè, per primer cop aquest any, les Ducati mai no van estar a davant, ni per fer nosa. Iannone es va posar de seguida en un embolic i Dovizioso va sortir de la pista en la segona volta i va haver de remuntar des de l'últim lloc fins al novè.

Al davant, Lorenzo va deixar de sentir el motor de Márquez després de quatre voltes i va començar a obrir forat. Per al mallorquí, girar en 1:39.5 era bufar i fer ampolles. Per al campió operat del dit petit de la mà esquerra –el puny del manillar tenia un suplement per ajudar-lo a frenar–, aquest ritme va passar a ser el límit a partir del primer terç. A mitja cursa, l'avantatge de Lorenzo superava els quatre segons. Irrecuperable.

L'ombra de Río Hondo

Per contra, a Márquez se li va anar fent gran l'ombra de Valentino Rossi i, amb la proximitat del 46 de Yamaha, el record de l'Argentina es va fer present. Els sectors 1 i 3 eren de Márquez; el 2 i el 4, de Rossi. Però, dècima a dècima, l'italià s'apropava. De 2.8 segons (volta 9) a 1.1 (volta 20). Aquí, però, se li van esgotar els 1:39 a Rossi, i Márquez, a l'estil metrònom de Pedrosa, va encadenar 13 voltes (de la 9 a la 22) en 1:39.9 i 1:40.0, suficients per garantir el segon lloc i quatre punts de retallada respecte a Rossi.

Darrere, Pol Espargaró no s'havia pogut defensar de Crutchlow, però sempre va tenir a ratlla Iannone quan l'italià va avançar el seu germà, amb molta oposició abans i després de la maniobra. Per a les Ducati, els 1:40 eren el màxim. Aleix sí que va contenir Bradley Smith i va ser més competitiu que el seu company de Suzuki Maverick Viñales, perjudicat per la mala posició de sortida i molt combatiu amb les Ducati de Yonny Hernández i Danilo Petrucci i l'Honda de Scott Redding per obtenir un resultat discret (11è) pel qual encara pot donar gràcies, perquè quatre voltes abans del final, en plena pugna, va posar la moto a l'herba.