Fer-se gran als 25
El gran premi del Circuit de Barcelona-Catalunya arriba a la 25a edició plenament consolidat en el calendari, havent sabut evolucionar amb els temps sense destarotar la seva essència
La primera cita europea de l'any viurà un nou duel entre Mercedes i Ferrari que podria marcar el rumb del curs
El Circuit de Barcelona-Catalunya s'ha fet gran. Gran i fort. Aquest any els equips de F-1 fan parada i fonda a Montmeló per 25è cop seguit. Aviat és dit. Moltes coses han canviat des d'aquell mes de setembre del 1991, quan hi van aterrar per primera vegada, tot just dues setmanes després de la inauguració de la instal·lació. Però n'hi ha una que es manté inalterable, i que fa veure com de bé es van fer llavors les coses: avui, com el primer dia, el Circuit de Barcelona-Catalunya segueix sent la pista de la veritat, vint-i-cinc grans premis després. El traçat de Montmeló és la prova del cotó per determinar la competitivitat dels monoplaces més ràpids i sofisticats del món, autèntics prototips que en aquest magnífic tapís del Vallès topen de cara amb la crua –o idíl·lica– realitat. Ras i curt, el cotxe que va bé al Circuit de Barcelona-Catalunya va bé arreu. El seu veredicte és inapel·lable.
Per tant, a les portes de la 25a edició del gran premi de F-1, la posició del circuit català en el calendari de la F-1 està plenament consolidada. “Som un referent”, sentencia Vicenç Aguilera, president del Circuit de Barcelona-Catalunya. “El renom del Circuit és extraordinari, i celebrar vint-i-cinc anys sense interrupció és una fita que ens omple d'orgull”, hi afegeix. Una trajectòria històrica que s'ha anat cultivant no només gran premi a gran premi, sinó també cursa a cursa, dia a dia. Una tasca duta a terme amb passió i professionalitat que el món de la F-1 ha sabut reconèixer i valorar des del primer dia.
D'ençà de la desaparició del GP de San Marino, el 2007, Montmeló va assumir el relleu com a primera escala europea del curs de manera natural. Els equips n'estan encantats, perquè així poden estrenar la primera gran evolució tècnica del curs en un traçat que els dirà sense marge d'error si van ben encaminats o han errat el tret. Blanc o negre; a Montmeló no hi ha escala de grisos.
És per això que amb el temps el Circuit de Barcelona-Catalunya també ha fet seu el títol de pista preferida per als tests hivernals. No és només pel bon temps que hi sol fer, perquè aquí al mes de febrer també hi fa fred. És perquè el Circuit no enganya. De retruc, això fa que tots els equips el coneguin com si fossin a casa seva, i tal vegada és la raó que a Montmeló sigui més difícil que apareguin imprevistos inesperats per amanir les curses amb una bona dosi de sal i pebre.
Amb permís de Ferrari
El Circuit de Barcelona-Catalunya ha de ser, per tant, una pista Mercedes, l'equip dominador. Ara bé, haurà de menester el permís de Ferrari. Segons com vagin les coses a Montmeló –segons el que determinin aquests revolts llargs, ràpids i feixucs–, podrem dir si encara hi ha mundial o si això ja està dat i beneït. Més ben dit, si els pilots de Maranello, Sebastian Vettel i Kimi Räikkönen, són verdaders aspirants a la corona o només als triomfs parcials; si el títol és cosa dels vigents campió i subcampió, Lewis Hamilton i Nico Rosberg, o si els bòlids vermells són una amenaça real per a les fletxes de plata, més enllà dels ensurts puntuals.
Ferrari va donar el primer avís seriós en la segona de les quatre carreres disputades, a Malàisia, quan Vettel va superar els Mercedes com cal, a còpia de velocitat i estratègia. Curiosament, els pneumàtics utilitzats a Sepang van ser el mitjà i el dur, una selecció que es torna a repetir a Montmeló. Amb tot, les circumstàncies són diferents. A Malàisia, les rodes que més patien eren les posteriors, per les fortes exigències de tracció del traçat; al Circuit, el pneumàtic més castigat és el davanter esquerre, sobretot en el llarguíssim tercer revolt, el curvone. Pirelli anticipa que aquest factor farà que la cursa dels aspirants al podi sigui a dues aturades. Si fos així, Ferrari no podria jugar la carta guanyadora de Sepang, on els Mercedes es menjaven les rodes del darrere i van haver de fer tres aturades, i els SF15-T van despatxar la cursa només amb dues.
La gestió de les rodes és només una de les variables de l'equació. Si Ferrari albira esperances de trencar l'hegemonia de Mercedes, és imperatiu que col·loqui almenys un cotxe a la primera línia de la graella. No debades, només dos cops el vencedor a Montmeló havia arrencat més enrere: Michael Schumacher, el 1996, i Fernando Alonso, el 2013. Tots dos conduïen un Ferrari, així que Vettel i Räikkönen ja tenen alguna cosa al seu favor.
Rosberg se la juga
I quin Ferrari tindran a Montmeló, després de tres setmanes de feina a la fàbrica? Doncs un d'evolucionat, però encara fidel als principis bàsics, senyal que l'SF15-T –igual com el Circuit de Barcelona-Catalunya– va néixer bé. L'equip italià no segueix la moda de Mercedes i de moment manté el morro llarg, mentre que, sense anar més lluny, Red Bull n'introduirà un de curt, com el dels campions del món. Pel que fa al motor, la gran evolució –fent ús dels comodins permesos pel reglament– no s'espera fins a la cursa de Silverstone, al juliol.
Mercedes també es reserva els comodins del grup propulsor per a més endavant. De fet, Hamilton i Rosberg correran a Montmeló amb el mateix grup propulsor amb què han disputat les quatre curses anteriors (Ferrari va muntar el segon dels quatre permesos a Bahrain).
L'equilibri de forces entre els pilots de l'e-quip de l'estrella és un altre punt calent de la cita catalana. Rosberg encara no ha estat capaç de superar Hamilton enguany, ni els dissabtes ni els diumenges. Si vol fer-se tan gran i fort com el Circuit de Barcelona-Catalunya, no té més remei que anar a totes a Montmeló.
LES XIFRES
Notícies
Dissabte,21 setembre 2024