La primera de Rosberg

Excepte a Xangai, on Hamilton havia superat Rosberg per menys d'una dècima, l'avantatge de l'anglès en les qualificacions sempre havia vorejat el mig segon. Hamilton semblava imbatible, però ahir Rosberg es va treure de la màniga una inspiració sublim i va millorar de més de mig segon el temps de la pole del 2014, tot i que la qualificació es preveia lenta, en part per una temperatura de l'asfalt que s'apropava als 50 ºC (avui hi arribarà).

Rosberg s'havia proposat començar a guanyar curses coincidint amb l'arribada dels circuits europeus. Avui té una oportunitat magnífica per començar la remuntada. Necessita una bona sortida i aprofitar les voltes inicials sense DRS per obrir un forat de més d'un segon respecte a Hamilton. Però la pressió és tota seva.

Que Mercedes dóna peixet és una evidència. No els importa gens ni mica el crono en les tres sessions lliures. No gasten ni un pneumàtic del compost més tou. Tampoc en la Q1, en la qual van ser més ràpids que Räikkönen, Massa i Bottas amb el compost mitjà, que es considera 1.5 segons més ràpid per volta. De fet, no els hauria ni calgut posar el tou en la Q2 per passar a la Q3.

La majoria de pilots van marcar el seu millor temps en el primer intent de la Q3. Alguns, com Räikkönen –amb un paquet aerodinàmic diferent que el de Vettel, amb menys elements nous– ni tan sols van millorar el temps de la Q2. Van ser l'excepció Daniïl Kviat i, sobretot, els Toro Rosso de Carlos Sainz i Max Verstappen, que sortiran tots dos des de la tercera fila en un resultat de conjunt espectacular, ja que van deixar al darrere un Ferrari, un Williams i els dos Red Bull. I això, quedar davant de l'equip matriu (ja havia estat així en la Q2), fa mal.

Per primera vegada aquest any, els dos McLaren van passar a la Q2. En l'últim moment, però amb certa suficiència, per dues dècimes (Alonso) i tres (Button). A la cua, els Manor, amb uns registres que fan dubtar si la F-1 és el seu lloc. La comparació és sagnant: amb el seu temps de la Q1, Will Stevens hauria sortit desè en la cursa de la GP2. I Roberto Merhi, 21è.

La variable de la calor

Avui farà cleca. L'asfalt cremarà i, tot i la conservadora elecció de compostos que ha fet Pirelli (els més durs possibles) hi ha un detall que serà determinant per al podi: Rosberg, Hamilton i Vettel disposen d'un joc de compost mitjà –en principi, l'ideal per a la cursa– més que la resta de rivals. Això els permetria, fins i tot, apostar per una estratègia de tres aturades com la que ja va donar la victòria a Fernando Alonso fa tan sols dos anys. Les gomes són diferents, però la possibilitat hi és i, si el trànsit a la pista ho permet, fa de bon aprofitar sobretot si la degradació és alta.