El rellotge mallorquí

Una situació, la de la insostenibilitat de l'Honda, palesa des de l'arrencada. En un migdia calorós –cap entrenament s'havia fet amb tanta temperatura a pista com en la cursa–, Lorenzo es va situar primer després de quatre revolts, superant en la primera xicana i per fora Dovizioso. I amb el camp lliure, el mallorquí va excel·lir.

Fi i veloç, la seva trajectòria neta contrastava amb la de Márquez, que pilotava molt ample per la impossibilitat de controlar el tren davanter de la moto –ahir el 93 va muntar un xassís que havia descartat en la pretemporada–. Una sortida de pista en el tercer gir el va portar fins al setè lloc i, amb la moto anant a la seva, suava per rodar en un mediocre 1:34.

Un segon més lent que el grup del davant, on ja s'havia posicionat Rossi després de fer la volta ràpida en cursa (1:32.879). L'italià s'havia cruspit Márquez a la xicana Chemin aux Boeufs i, quan les Ducati de Dovi i Iannone van baixar pistonada, es va situar rere Lorenzo. Un Lorenzo proper però inabordable, que va fer 26 de les 27 voltes llançades en 1:33 i, d'aquestes, només vuit per sobre de l'1:33.5. Hipnòtic, un dimoni.

Amb el podi fixat, la intriga va venir perquè Márquez es va revelar. Va ignorar el problemàtic comportament de l'Honda i va decidir assaltar Smith i Iannone, tot i que l'avantatjaven de dos segons –magnífic l'italià, que dimarts s'havia espatllat l'espatlla en un entrenament a Mugello. Els va enfocar i els va atacar, i, superat el britànic, després de quasi cinc voltes frenètiques i de respiració assistida pugnant amb Iannone, s'apoderava del quart lloc. Ahir, una victòria.