Encapçalar cinc de les sis taules de temps i no guanyar la cursa només pot ser per caiguda. Però el desbordant estat de forma de Jorge Lorenzo i la confiança absoluta en el xassís Yamaha i en la gamma de Bridgestone que li agrada només pot tenir com a destí el seu tercer títol. A Brno el mallorquí es va situar líder –empatat a punts amb Valentino Rossi– i cada cop és més clar que només l'animal d'asfalt que és Marc Márquez li planta cara. Només ell va impedir que Lorenzo arrasés. Són 52 punts i queden set curses. Sense error del líder no hi haurà triplet.

La contundència de Lorenzo –líder des de la primera frenada fins a la bandera de quadres– encara dóna més valor a l'actuació de Márquez. El mallorquí –compost tou a davant i darrere– i el català –tou i dur– van marxar de tothom gairebé a raó d'un segon per volta en els tres primers girs. Adéu-siau a tothom, també a Valentino Rossi, a qui en la sortida van avançar les Ducati de Iannone i Dovizioso. Quan va tornar al tercer lloc, Rossi estava a dos segons de Márquez i amb un ritme inferior.

La persecució va durar set voltes, quan a Márquez se li van acabar els 1:56 mitjans. S'hi havia mantingut al preu de batallar més amb la inestabilitat de l'Honda en les frenades que amb Lorenzo. El mallorquí, a cop de tres dècimes menys per volta, va anar marxant i marxant fins que va tenir tres segons. L'esperança que la goma tova del darrere de Lorenzo es degradés en el tram final es va demostrar poc fonamentada, tot i un asfalt roent (47 graus). Al final, i en una pista que no li anava gens bé, el campió minimitza els danys. Però els danys hi són.

Márquez no va guanyar, però més hi va perdre Rossi, que va acabar a més de 10 segons del guanyador, la segona diferència més gran de tot el campionat rere els 11.5 segons de Jerez, on es va quedar sense goma al davant. Ahir –anava amb compost dur a les dues rodes– l'explicació no podia ser la goma. Rossi, líder des de Qatar, sap que onze podis seguits no són suficients.