Més motor

TONI BOU

NOU VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL

“Ha estat un mundial molt dolç i tot ha anat rodat”

“Vaig guanyar les primeres nou proves del curs, això em va donar un bon coixí i he acabat l'any pilotant molt còmode”

“L'any és molt llarg i costa mantenir la tensió sempre, però em considero molt competitiu”

El trial l'has de viure per evolucionar. Ser observador. Analitzar-ho tot i buscar millores en cada entrenament

De tracte afable i de somriure permanent, Toni Bou (Piera, 1986) ha guanyat el mundial de trial divuit vegades, nou sota sostre i nou a l'aire lliure. Diumenge, a Portugal, en va apuntar un més a un palmarès per emmarcar. Ahir, amb les emocions a flor de pell, va fer una visita a L'Esportiu per parlar de la dolça situació que viu.

Com se sent una persona que ha guanyat nou mundials?
És una sensació especial i molt difícil de preveure. Poc que ens ho imaginàvem, que arribaríem fins aquí. Guanyant-lo per primera vegada ja vaig complir el meu somni de ben petit. Tota la resta ha anat venint. Gaudeixo fent el que faig.
Segueix tenint el cuquet dels nervis quan està a prop de la victòria?
Oh, i tant! Sempre poden passar coses. El trial és un esport de motor en què se't pot avariar la moto. Has d'estar atent. Evidentment, no és com el principi, perquè aleshores eren nervis de novell. Quan guanyes un mundial, adquireixes tranquil·litat per afrontar moments difícils.
En aquestes ocasions, el mòbil no li deu parar de sonar.
El títol outdoor és més prestigiós i la gent te'l reconeix molt. I s'agraeix. El trial és un esport minoritari, però en ocasions així sortim més en els mitjans. A més, el fet que n'hagi guanyat nou fa que tingui més ressò.
Com ha estat l'any?
Vam guanyar les primeres nou curses i vam aprofitar que l'Adam [Raga] no va ser regular. L'inici de curs em va donar un bon coixí i això m'ha permès anar relaxat. Quan tens marge, pots pilotar més còmode.
Cada triomf té les seves peculiaritats. Com recordarà el novè?
És el mundial en què he guanyat més curses seguides. En el que he aconseguit més victòries. És un dels mundials més dolços dels que he guanyat. Tot ha anat rodat.
Recorda on ha guanyat i com ha guanyat tots els títols?
Sí. Fins i tot, de com va anar, què vaig fer bé i en què vaig fallar. Són dies especials. Sobretot, les curses que he guanyat en l'últim moment. Pateixes molt, però són les que et marquen més.
Amb quin moment del curs es queda i quin vol oblidar?
Vaig caure a França i em vaig fer un trencament fibril·lar. Va ser un bon ensurt. A més, venien moltes curses seguides. No va ser còmode. I em quedo amb la victòria a Suècia, una cursa de fang molt lluitada. Són les que em costen més.
No es cansa de guanyar? Ha de ser difícil mantenir sempre la competitivitat intacta.
Evidentment, costa. La tensió s'ha d'anar mantenint. Sóc molt competitiu, i això fa que m'entreni, estar atent als rivals i intentar millorar sempre. Però, sí. A vegades, hi ha moments en què, inevitablement, et despistes. El calendari és molt llarg. Hi ha moltes curses i no es pot estar sempre al 100%.
El secret de la fórmula de la Coca-Cola quin és? Què fa bé per guanyar sempre?
El trial és un esport d'habilitat i s'ha de portar a dins. Viure'l i anar evolucionant. Hi ha molts secrets, però un dels més importants és ser molt observador. Analitzar molt i buscar sempre la millora en cada entrenament. A més, has de tenir una moto regular i un equip molt professional rere teu.
Com es fa un pilot campió?
El trial treballa el cos sencer. Intento fer molta prevenció de lesions, perquè no tenim velocitat i quan caiem no ens fem gaire de mal, però sempre ens fem petites coses. La preparació física és clau. A més, has de tenir un bon equip i una moto que no falli. Però és un esport d'habilitat; la diferència la marca el pilot. És l'únic esport de motor en què pots guanyar el mundial amb una moto de sèrie.
Veu algun jove valor que pugui fer ombra als seus registres? Que compleixi els requisits que diu...
Al meu equip hi ha el Jaime Busto, que darrerament ha fet progressos increïbles. De ben petit ja es veia que destacava. Té un do innat. Treballa amb mi i el Fujinami, aprèn dels dos i evoluciona molt ràpid. Té només 17 anys i ja està a ritme de podi. Aviat farà grans coses.
En quina situació està el trial de casa nostra?
No hi ha gaire quantitat però hi ha molta qualitat. Sembla que la fornada gallega és molt bona. Aquí sembla que no tenim ningú que destaqui entre els joves, però és llei de vida. Venim d'una època acollonant.
En l'aspecte econòmic, com estan les coses? Gas Gas va entrar en concurs de creditors i Raga s'ha hagut de buscar la vida.
L'Adam ho ha passat molt malament. S'ha d'admetre que ha fet un any molt bo després del que li ha passat. Ara ja ho ha solucionat de cara a l'any que ve. De pretendents, no n'hi falten. Però, hem patit la crisi, com tothom.
Un nou vegades campió del món viu bé d'això?
N'estic molt content, però jo visc en un cas especial, perquè jo no depenc de les vendes de motos. Jo cobro del Japó. Estic molt content amb Repsol i Honda.
Es veu molt de temps fent això? Mai s'ha tancat portes a provar nous esports...
Als esportistes de motor ens encanta tot el que té benzina. Però de moment tinc tres anys més de contracte fent trial. I és el que més m'agrada fer. A la llarga sí que m'agradaria provar altres coses. L'enduro indoor, per exemple, és un esport que no puc provar per calendari, però que m'agrada molt.
És necessari descansar i desconnectar de tant en tant. Com ho fa?
M'agrada molt el futbol. Jugar-lo i veure'l. Jugo a esquaix, a tennis... Sóc esportista en tots els sentits. Em passo el dia sobre la moto, però intento fer altres coses.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.