És una sensació especial i molt difícil de preveure. Poc que ens ho imaginàvem, que arribaríem fins aquí. Guanyant-lo per primera vegada ja vaig complir el meu somni de ben petit. Tota la resta ha anat venint. Gaudeixo fent el que faig.

Oh, i tant! Sempre poden passar coses. El trial és un esport de motor en què se't pot avariar la moto. Has d'estar atent. Evidentment, no és com el principi, perquè aleshores eren nervis de novell. Quan guanyes un mundial, adquireixes tranquil·litat per afrontar moments difícils.

El títol outdoor és més prestigiós i la gent te'l reconeix molt. I s'agraeix. El trial és un esport minoritari, però en ocasions així sortim més en els mitjans. A més, el fet que n'hagi guanyat nou fa que tingui més ressò.

Vam guanyar les primeres nou curses i vam aprofitar que l'Adam [Raga] no va ser regular. L'inici de curs em va donar un bon coixí i això m'ha permès anar relaxat. Quan tens marge, pots pilotar més còmode.

És el mundial en què he guanyat més curses seguides. En el que he aconseguit més victòries. És un dels mundials més dolços dels que he guanyat. Tot ha anat rodat.

Sí. Fins i tot, de com va anar, què vaig fer bé i en què vaig fallar. Són dies especials. Sobretot, les curses que he guanyat en l'últim moment. Pateixes molt, però són les que et marquen més.

Vaig caure a França i em vaig fer un trencament fibril·lar. Va ser un bon ensurt. A més, venien moltes curses seguides. No va ser còmode. I em quedo amb la victòria a Suècia, una cursa de fang molt lluitada. Són les que em costen més.

Evidentment, costa. La tensió s'ha d'anar mantenint. Sóc molt competitiu, i això fa que m'entreni, estar atent als rivals i intentar millorar sempre. Però, sí. A vegades, hi ha moments en què, inevitablement, et despistes. El calendari és molt llarg. Hi ha moltes curses i no es pot estar sempre al 100%.

El trial és un esport d'habilitat i s'ha de portar a dins. Viure'l i anar evolucionant. Hi ha molts secrets, però un dels més importants és ser molt observador. Analitzar molt i buscar sempre la millora en cada entrenament. A més, has de tenir una moto regular i un equip molt professional rere teu.

El trial treballa el cos sencer. Intento fer molta prevenció de lesions, perquè no tenim velocitat i quan caiem no ens fem gaire de mal, però sempre ens fem petites coses. La preparació física és clau. A més, has de tenir un bon equip i una moto que no falli. Però és un esport d'habilitat; la diferència la marca el pilot. És l'únic esport de motor en què pots guanyar el mundial amb una moto de sèrie.

Al meu equip hi ha el Jaime Busto, que darrerament ha fet progressos increïbles. De ben petit ja es veia que destacava. Té un do innat. Treballa amb mi i el Fujinami, aprèn dels dos i evoluciona molt ràpid. Té només 17 anys i ja està a ritme de podi. Aviat farà grans coses.

No hi ha gaire quantitat però hi ha molta qualitat. Sembla que la fornada gallega és molt bona. Aquí sembla que no tenim ningú que destaqui entre els joves, però és llei de vida. Venim d'una època acollonant.

L'Adam ho ha passat molt malament. S'ha d'admetre que ha fet un any molt bo després del que li ha passat. Ara ja ho ha solucionat de cara a l'any que ve. De pretendents, no n'hi falten. Però, hem patit la crisi, com tothom.

N'estic molt content, però jo visc en un cas especial, perquè jo no depenc de les vendes de motos. Jo cobro del Japó. Estic molt content amb Repsol i Honda.

Als esportistes de motor ens encanta tot el que té benzina. Però de moment tinc tres anys més de contracte fent trial. I és el que més m'agrada fer. A la llarga sí que m'agradaria provar altres coses. L'enduro indoor, per exemple, és un esport que no puc provar per calendari, però que m'agrada molt.

M'agrada molt el futbol. Jugar-lo i veure'l. Jugo a esquaix, a tennis... Sóc esportista en tots els sentits. Em passo el dia sobre la moto, però intento fer altres coses.