Dos van ser els punts sobre els quals va versar la roda de premsa de Dani Pedrosa, en el seu tercer triomf a Motegi en cinc anys (2011 i 2012): el canvi de pneumàtic decidit en l'últim moment, ja amb la graella formada, i el retorn oblidat del sentiment del guanyador.

“Al final ha estat l'estratègia bona. Pensava: «Si puc córrer amb el pneumàtic dur vol dir que el tou potser no aguantarà»”, descobria. “En les primeres voltes no em sentia tant segur com els altres, però el meu moment ha acabat arribant.” Es referia, superades les deu primeres voltes, a quan ha començat a ser l'home més ràpid a pista tot i anar quart, a més de tres segons del podi i a quasi nou de Lorenzo. “Sabia que en sec era impossible lluitar per la victòria, però en moll ha estat diferent. He mantingut la calma en l'inici perquè, amb tants revolts de primera i segona marxa en què s'accelera molt, podies desgastar molt el pneumàtic. He anat sempre suau, i això al final ha valgut la pena.” A Pedrosa, òbviament, se li va preguntar per l'última vegada que havia guanyat, a Brno, l'agost de l'any passat. “A Brno vaig guanyar, però el dolor que sentia a l'avantbraç ja era, aleshores, insuportable. La veritat és que no em sentia tan bé com avui des del 2013, quan guanyava i els braços no em feien mal. La veritat és que em sento immensament feliç.”