No diguis mai què pot passar
Sobre terra mullat, Dani Pedrosa remunta a Motegi, supera Rossi i Lorenzo i guanya catorze mesos després de l'última vegada
L'italià i sobretot el mallorquí acaben la cursa amb el pneumàtic davanter espellofat
És un veritable esport de risc, això de pronosticar el desenllaç d'una cursa de motos. Ho és quan la pista és seca i la temperatura ideal, encara més quan l'asfalt és moll i el cel ni tomba ni gira.
Dani Pedrosa va rememorar vells temps ahir a Motegi, un dels traçats talismà del pilot vallesà –amb aquest ja són cinc els triomfs que hi suma, al circuit d'Honda. En unes condicions problemàtiques, Pedrosa va acabar dient bé del que en un primer moment li havia jugat en contra i amb els pneumàtics prou sencers en la segona meitat de carrera va aconseguir allò que, després de sis voltes quan perdia quasi deu segons respecte a Jorge Lorenzo, només un entre un milió hauria vaticinat. La seva progressió va ser tan constant com incessant la regressió del mallorquí, que fins a meitat de cursa es veia sortint de Motegi a només cinc punts de Valentino Rossi i que va enfilar cap a Phillip Island a divuit de l'italià. Un Doctor que sense poder prendre part en la iniciativa de la trama va recuperar el que havia perdut al Motorland, fa quinze dies, gràcies al pilot que aleshores li havia frenat momentàniament les ambicions.
...i bona lletra
No plovia quan el semàfor va entrar en joc i Lorenzo, en una pista enterament molla, va apostar fort. Massa, vist el resultat. Com sempre que sent la confiança de la seva part, el balear va cargolar la maneta del gas com si cada revolt fos el darrer i després de sis girs deixava el podi dibuixat: ell amb 3,2 segons respecte a Rossi, que avantatjava de dos Dovizioso i amb Pedrosa quart, a quasi deu del 99 –el d'Honda, al seu torn, avantatjava de cinc un Marc Márquez molt discret, ahir.
Era un escenari aparentment estable que el pas de les voltes i l'imperceptible però segur assecament de l'asfalt va revelar justament això, una pura il·lusió. Perquè vorejant la meitat del trajecte, amb tots els pilots amb pneumàtic dur al davant i tou al darrere llevat de Pedrosa, que portava dur en els dos casos, ja es veia que la taula dels temps anava per una banda i el que passava a la pista per una altra. I manaven el cronòmetre, naturalment, i el pas per volta indicava que Pedrosa, encara quart, ja rodava pel cap baix un segon més ràpid que qualsevol dels presents a la sala.
I no només això, sinó que al seu pas constant (1:55) s'hi afegia la gradual lentitud dels capdavanters –Lorenzo va passar de l'1:55 a l'1:57-58 en cinc girs. I el que semblava ciència-ficció feia quinze minuts, va succeir invariablement: Dovizioso, Rossi i Lorenzo ni tan sols van poder replicar l'impuls del vallesà. En poc menys de set voltes, Pedrosa va saltar del quart al primer lloc i, completament aliè al que s'anava trobant pel camí, es va acabar passejant per Motegi.
Com el rellotge, les imatges tampoc havien mentit: el pneumàtic davanter de Lorenzo s'esfilagarsava mentre el de Pedrosa, que en la part inicial de la cursa havia rodat frenat perquè amb el dur no sentia prou el tren del darrere, es veia encara compacte. Feliç l'un i impotent l'altre, l'estat final de la qüestió va quedar definit quan Rossi va aprofitar una trajectòria llarga del seu company d'equip per emportar-se cap a Austràlia un botí de quatre punts.
Maverick i Pol cauen
De la resta de catalans, només Aleix Espargaró va poder sumar punts, després que tant el seu company d'equip Maverick Viñales com el seu germà, Pol, caiguessin. El vallesà de Suzuki va tenir una sortida de pista en la cinquena volta, quan anava amb Pedrosa i Márquez, que el va portar fins al dinovè lloc. Toni Elias va ser l'últim a creuar l'arribada, vintè.
Lorenzo paga molt cara l'empenta inicial
Totes les curses que ha guanyat Lorenzo aquesta temporada han estat calcades: sortida fulminant i primer des del revolt inicial fins a la bandera quadriculada. A Motegi, tot i les condicions de pista, el de Yamaha no va pensar a canviar el guió i, excessivament ambiciós vist el resultat final, va pagar caríssima l'empenta inicial. Així, mentre ell era l'únic que feia les nou primeres voltes llançades en 1:55 baix –precisament vuit, perquè la segona la va fer en 1:54.867–, Rossi i Dovizioso ho feien majoritàriament en l'1:55 mig i Pedrosa en l'1:55 alt. La diferència al seu favor s'anava incrementant –el màxim, enfilant la setena volta, van ser 3,7 segons–, però també ho feia la degradació del pneumàtic davanter. “Desitjava que tornès a ploure”, admetia després. “Hauria guanyat, segur.” Lorenzo va acabar rodant en 1:59, dècima amunt dècima avall, fent equilibris i amb quatre de les últimes cinc voltes per sobre els dos minuts. Per contra, els temps de Pedrosa van ser més plans i, ahir, triomfants: del segon al 17è gir, entre 1:55 i 1:56.5 i, ja al final, amb les Yamaha fregant els 2 minuts per volta, entre 1:57 i 1:58.
