El TAS no s'alia amb Rossi
Motor. No hi ha mesura cautelar contra la sanció de Sepang i l'italià haurà de defensar els set punts d'avantatge respecte a Jorge Lorenzo sortint des de l'últim lloc del GP del País Valencià
Definitivament, Valentino Rossi necessitarà les Honda com a aliades per guanyar el seu desè títol. Ahir el Tribunal Arbitral de l'Esport (TAS) va deixar les coses com estaven en no concedir-li la mesura cautelar de deixar en suspens la sanció de tres punts del carnet que l'obligarà a sortir últim en la cursa de diumenge. El fons de la qüestió –és a dir, si la sanció és justa o no– s'analitzarà quan toqui i sense pressa, però, si li donen la raó, Rossi sempre podrà al·legar que en va sortir perjudicat.
La conseqüència és que si Lorenzo guanya la cursa, Rossi hauria de ser segon (virtualment impossible sense abandonaments). Si el mallorquí és segon, Rossi hauria de remuntar fins al tercer lloc (complicadíssim si les dues Honda oficials no tenen problemes). I si Márquez i Pedrosa avancen Lorenzo, aleshores sí que Rossi en faria prou escalant fins al sisè lloc, un resultat que sí que és al seu abast.
Un dia de tensions
Carmelo Ezpeleta és gat vell i home de caràcter. El dirigent castellonenc de Dorna, habitualment poc visible, va detectar que l'afer entre Márquez, Rossi i Lorenzo podia desembocar en crisi i es va arromangar. Primer, cancel·lant la roda de premsa conjunta dels pilots de Moto GP (així s'estalviava que es tornessin a llançar els plats pel cap). Després, cridant a capítol, un per un, Márquez, Lorenzo i Rossi abans de fer-ho conjuntament amb tots els pilots i caps d'equip de la categoria reina. Als tres protagonistes els va dir que la seva feina és pilotar i no xerrar, i a fe que es va notar en les lubricades rodes de premsa individuals que van oferir ahir a la tarda. Al conjunt de pilots i equips els va fer veure, en un llenguatge sempre positiu, que no es tolerarà cap adulteració del resultat de la cursa –“els oficials actuaran de manera estricta davant qualsevol infracció”– i se'ls va anunciar “canvis en el reglament perquè la situació de les últimes setmanes no es repeteixi”.
Perquè la qüestió és diumenge. Ni avui ni demà hi ha d'haver cap conflicte a la pista. Si volen, tots plegats es poden evitar. Fins i tot Rossi, sabent que surt de l'últim lloc, pot dedicar tots els entrenaments a buscar la posada a punt per a la cursa –els seus cronos són irrellevants per a la graella– sense donar la més mínima pista de quin és el seu potencial real. Un petit avantatge, si més no.
Tensió també a Yamaha. A l'equip no li va fer gens de gràcia que Jorge Lorenzo –tement que els tentacles de Rossi arribessin fins al mateix TAS– intentés personar-se en la causa sense ni comunicar-ho a l'equip. El TAS no ho va admetre, però sí que va incorporar al sumari les dades i aportacions del mallorquí.
Buscant la convivència
Ramon Márquez, oncle de Marc Márquez i president del seu club de fans, va fer un gest de distensió que és d'agrair i va emetre un comunicat per fer una crida a la calma: “Tots volem gaudir d'un gran cap de setmana a València i animar els nostres pilots en un bon ambient. Però sobretot ho hem de perdre la brúixola ni el respecte a ningú”. No ho veu tan clar la Comissió Antiviolència del govern espanyol, que ha qualificat el GP d'esdeveniment d'alt risc, amb tot el que això comporta quant a control dels accessos, vigilància policial i separació de les aficions.
Rins, Tito i Kent, els altres actors
Hi ha vida més enllà del títol de Moto GP i s'ha d'explicar que Danny Kent serà campió de Moto 3 si puntua (15a posició com a mínim) o bé si Miguel Oliveira no guanya. Són 24 punts els que el separen, però és que després de Donington (fa cinc curses) la diferència entre tots dos era de 110 i Kent tenia 70 punts més que el segon, que en aquell moment era Bastianini.
També hi ha en joc el subcampionat de Moto 2, en què Àlex Rins parteix amb avantatge. D'una banda, pels vuit punts que treu a Tito Rabat, i de l'altra, perquè el campió del 2014 torna a la competició després d'haver-se perdut les tres últimes curses a conseqüència de la fractura que es va fer mentre s'entrenava a Almeria. Perquè Rabat prengui el subcampionat a Rins hauria de guanyar la cursa, sempre que Rins no fos segon. O ser segon sempre que Rins quedés fora dels quatre primers. O tercer, amb Rins fora dels set primers.