Sí, la veritat és que hi estic molt a gust. Crec que és una modalitat que se m'adapta molt bé, no només pel meu estil de conducció, sinó perquè puc treballar amb l'electrònica, hi ha potència de sobres –i sempre que hi ha potència, hi ha alegria– i això m'agrada moltíssim. A més a més, el pàdoc és molt més amigable, s'adapta molt bé a la meva manera de veure les curses. Hi he estat un any i he fet moltíssims amics.

Sí que em costa bastant el que és la conducció pura, perquè els pneumàtics [Pirelli] són bastant peculiars i molt diferents del que jo havia conduït abans [Dunlop]. Però això és una adaptació que s'ha de fer amb l'experiència, de mica en mica.

Sí, he hagut de fer molta feina física. Ara sóc al CAR i treballo amb un preparador físic, Marcel·lí Massafret, que té molta experiència en el món del motor i m'està ajudant molt. L'important és l'estat mental. Hem de treballar moltíssim en la resistència, la força, la concentració, per no crear-nos més ansietat damunt la moto. Ara, és bo fer dues curses, perquè aprens molt més.

No. Vam tenir un 2013 molt bo, en el qual vaig evolucionar moltíssim, i el 2014 va ser una miqueta regular. Vam tenir moltes dificultats amb l'equip [Mapfre Aspar]; no teníem pressupost per anar a entrenar-nos ni per tenir material nou. Estàvem estancats; no només jo, també Nico Terol [també ha anat a superbike]. Obrir les portes a un campionat diferent em va motivar molt, perquè era com deixar enrere un forat negre. Però m'he endut moltes coses bones de Moto 2, com ara ser agressiu, sortir sempre al cent per cent. A Moto 2 s'ha de ser molt lluitador, i això m'ho he endut a superbike i em serveix bastant. A superbike era tot més tranquil, més de tenir experiència i anar amb tot sabut.

La victòria de Moto 2 va venir bastant de sobte. Era el primer any que feia el mundial, hi havia un nivell espectacular, lluitant amb Pol Espargaró [campió del món aquell any]. Tot plegat va ser una sorpresa. A superbike, l'Aprilia anava molt bé. Però, sobretot, l'equip va treballar moltíssim i em va tractar com família. Jo volia fer un gran resultat, no només per mi i la meva carrera, sinó pel meu equip, perquè s'ho mereixien. I això és el que més vaig assaborir d'aquella victòria, poder agrair la feina d'Aprilia i el meu equip, i més en l'última cursa.

Sí, el segon any hauria servit per confirmar l'aprenentatge. Sí que és cert que estic una mica trist, però quan es tanca una porta s'obre una finestra, i ara estem amb BMW, que és una gran marca. Tenim molta feina encara, d'evolucionar la moto, l'electrònica... Falten moltes coses, però sento que hi ha potencial, i l'equip és molt professional. Ara, a mi m'hauria agradat seguir amb Aprilia, perquè m'han tractat molt bé.

Aquest any l'objectiu és aquest: evolucionar l'electrònica, el motor, les geometries... Però hi tanta feina a fer que em motiva molt.

La configuració del motor és tan diferent que canvia tot. L'Aprilia és un motor estret, i això fa la moto molt àgil, però més llarga. La BMW és més curta i ampla. La conducció és diferent. El meu punt fort sempre ha estat deixar córrer la moto al mig del revolt, i la BMW és més d'apurar la frenada. El que he de fer és seguir aprenent i ser més polivalent.