És gent que no sap ben bé què és fer el Dakar, què és acabar novena i què és repetir-ho. Sé que he de tenir paciència. El meu pitjor rival aquest any és el novè lloc de l'any passat. Tot això m'afecta els dies previs, però tinc la sort que quan estic en cursa sé desconnectar bé. No he de pensar en res de tot això, sinó a córrer, a fer la cursa.

Sí, és clar. Havia fet setzena [el 2014] i una mica en broma el Josep Maria [Lloreda, de KH-7] va dir: “Vinga, ara els deu primers”, i, pam!, novena. “Doncs ara, top cinc.” I no, hem de ser realistes. Jo he millorat, m'he entrenat bé, tinc més experiència. Sé que sóc millor, però això no vol dir que millori el resultat, perquè en una carrera com el Dakar ho pots fer millor i fer el vint. D'una banda, el novè és una pressió, però de l'altra aquests dos últims anys m'he fet respectar i no necessito un resultat tant com altres pilots. En aquest sentit m'he tret un pes de sobre; el que volia fer ho he fet. Ara, és clar, en vull més.

Ara ja no tenien altre remei que donar-me'l. Ara bé, tinc el número dotze i no el nou; és a dir, han colat altres pilots a davant.

No, sí, sí. Estic contenta. Però cada any el dorsal era important pel fet de sortir al davant, i aquest any hi han posat una etapa pròleg [avui, que determinarà l'ordre de sortida de demà]. M'han fet la guitza, perquè si fos llarga aniria bé, però en un pròleg tan curt, d'onze quilòmetres, tothom anirà a sac i l'endemà em tocarà sortir una mica més enrere. Això em pot fer perdre molt temps i empassar-me pols molts dies. És una de les preocupacions que tinc.

Quan es tracta de donar gas i no pensar gaire, és on vaig pitjor. També és on hi ha més risc, i aquest any pinta una carrera en la qual hi pot haver caigudes, com es va veure al Marroc. El fet que no hi hagi un pilot que mani, tipus Coma o Despres, fa que tots vulguin agafar el seu lloc i surtin com bojos. Caldrà no precipitar-se i no córrer massa la primera setmana, però sense perdre gaire temps.

Al final, al Dakar, tots els dies són clau. No hi vull pensar perquè no se sap mai. Sí que sembla que la segona setmana serà més completa, més tècnica, més de navegar, més de pensar, més de conservar... Una mica més a la meva mida, però també puc arribar-hi i saltar-me un way point [punt de pas obligatori]. Crec que serà un Dakar més dur del que ens pensem mirant només el mapa.

Això no m'agrada gens. Crec que serà perillós. És important fer coses noves –per exemple, fer una etapa marató i no poder tocar la moto–, però això és un risc innecessari.

Sí. Tinc una molt bona moto i un gran equip al darrere, amb molta experiència, i es nota. Estic contenta del pas que vaig fer.

Som un equip gran, però ben avingut. No hi ha números u. A KTM estan acostumats a tenir pilots forts que són competència, i crec que ho portaran bé.

No n'hem parlat, encara. A veure com torno del Dakar. Ara tinc una lesió al peu, que no crec que em perjudiqui gens en el Dakar però que s'ha de curar bé. Si tot va bé, faré el mundial d'enduro i algun ral·li més. També m'agradaria fer l'enduro d'Erzberg, la carrera més important d'enduro extrem. Dels mil pilots que hi corren, de vegades només acaben cinc o deu. Tothom en parla i vull veure el que és.

Sense el trial no hauria arribat a tenir aquest nivell de moto. A banda de la disciplina i l'entrenament psicològic, la tècnica i la seguretat que et dóna el trial no te la dóna cap altra especialitat. Va ser un aprenentatge tan bo que ara està sortint. Fa dos anys que no faig trial, i ho trobo a faltar. Quan torni del Dakar, vull mirar de tenir una moto de trial per entrenar-me.