Un quart lloc amb un regust prou dolç
GP de motociclisme de L'Argentina. Moto 2. Àlex Rins, tou en la primera meitat de cursa i incòmode tot el cap de setmana, salva el diumenge
Salvar un cap de setmana en què mai has trobat les bones sensacions amb una quarta posició és un resultat fantàstic. Per a qualsevol pilot, també per a algú que, com Àlex Rins, cerca el títol mundial. A pesar del triomf de Johann Zarco i del segon lloc de Sam Lowes, ahir fou un bon dia per al barceloní.
En condicions mixtes, encara amb zones humides, entrar en cursa sense mitges tintes és primordial. Folger, molt hàbil en aquests escenaris, Lowes, Zarco i Morbidelli ho van fer, i enfilant la segona volta ja treien més de tres segons a Rins, cinquè. El pilot de Sito Pons no estava còmode. Se'l veia poc fi en la traçada, especialment en el primer sector. I en comptes d'anar endavant reculava progressivament, perdent dècimes, segons i posicions. Aegerter i Syahrin el van superar, i, amb el ganxo, Rins malvivia per aguantar la setena posició.
A mesura que s'eixamplava el carril sec el podi es perfilava, amb Sam Lowes marcant el pas en l'1:46 i amb Zarco, Morbidelli i Folger seguint-lo. Rins es defensava dels atacs de Luthi i Cortese, Àxel Pons s'havia estabilitzat en la pugna amb Schrotter pel desè lloc i Xavi Vierge rodava sol però a només tres segons dels punts. Àlex Márquez, en el primer revolt, havia caigut tot just iniciar la segona volta.
Sense defallir, Rins va trobar ritme de pas i tacte amb els pneumàtics quan enfocava l'últim terç de carrera, a mesura que el dipòsit es buidava. Va recuperar ràpidament el cinquè lloc i, amb 1:45 baixos, amb voltes ràpides momentànies, llimava el marge amb els primers, que havia superat els vuit segons i que va poder baixar dels cinc, però que un ensurt en l'intent de recuperació va congelar.
Al davant, fou Zarco qui va imposar criteri i qualitat –com l'any passat, el vigent campió, dotzè a Losail, ha començat el mundial en la segona cursa–. I com que Morbidelli va anar a terra a dues voltes quan mirava d'atrapar-lo, la classificació es va reordenar: Rins quart, Pons vuitè i Vierge catorzè.
Pawi, inesperat vencedor en Moto 3
Amb tots els pilots amb pneumàtics llisos malgrat que la pista estava encara molla, llevat de Livio Loi –el belga va acabar 16è–, la cursa de Moto 3 va tenir Khairul Pawi (1998) de gran protagonista. En la seva tercera cursa en el mundial, el pilot de Malàisia, que entrena al CAR de Sant Cugat, va sortir a fons, arriscant com un posseït i rodant des de bon inici quasi tres segons més ràpid per volta que la resta. Així, en la sisena volta ja fregava els 20 segons de marge amb el segon classificat. I fins al final, triomfant per davant de Navarro i Binder.