El somriure recuperat
Márquez torna a ser líder del mundial de Moto GP imposant-se amb suficiència a l'Argentina. Rossi és segon; Pedrosa, tercer gràcies a la inconsciència de Iannone, i Maverick –que lluitava pel podi– i Lorenzo cauen
Texas en l'horitzó i líder del mundial després de
les dues primeres curses i d'una pretemporada amb veritables problemes per harmonitzar la moto. Atents.
Diu Marc Márquez que encara necessiten millorar molt l'Honda, però ho diu amb un somriure d'orella a orella, habilitat en el primer lloc del mundial després d'una tercera posició a Losail i del triomf d'ahir a Termas de Río Hondo.
Frec a frec
El punt de partida va venir marcat per Andrea Iannone, que va entrar passat al primer revolt, va tocar Márquez i va obligar Pedrosa a sortir per no caure. Fora de traçada, l'italià va obligar el vallesà a remuntar des de la quinzena posició i li va arruïnar la cursa.
Il·lès de l'incident, Márquez responia bé a l'empenta de Dovizioso, Rossi i Lorenzo. La situació del mallorquí, tanmateix, va ser un pur miratge. Descompensat damunt la moto, va creuar sisè en el primer pas per la meta i en l'inici de la sisena volta, cedint ja més de tres segons, va perdre la roda del davant en el fatídic primer revolt i va sumar el primer zero de la temporada. Va caure estant molt lluny del ritme de Márquez i Rossi, i també de les Ducati i Maverick Viñales, sensacional ahir a Termas –Pedrosa ja era aleshores sisè, però a més de set segons de Mack.
El de Suzuki, un cop estabilitzat el pneumàtic, va frenar i va sortir millor dels revolts que les bales italianes. Va aconseguir així minimitzar tot el que perdia en la recta. Al davant, i enfocant el canvi de moto, Márquez i Rossi se les havien, amb el cerverí aprofitant un pas llarg per un revolt de l'italià per entrar primer en el relleu de màquina. Rossi el va seguir i amb prou feines sortint del pit-line, un rere l'altre, la cursa es va definir.
Passeig
Acceleradíssim des del primer instant, la tornada a l'acció de Márquez va ser demolidora, amb un avantatge de dos segons respecte a Rossi en la primera volta i d'un a cada pas per meta en les voltes successives. El seu pilotatge era contrastat pel de Yamaha, incapaç de frenar allà on volia i que amb prou feines podia fer girar l'M1. Amb el triomf a la butxaca del 93, l'atenció es va focalitzar en els dos graons restants del podi.
Amb Rossi desequilibrat, Maverick, que va sortir tercer del canvi de moto, era el principal pretendent per a la segona posició. Tenia les Ducati trepitjant-li el pneumàtic, però se'l veia segur. Còmode, amb ritme i gairebé un segon per sobre de Dovi i Iannone, a cinc voltes del final estudiava l'erràtica trajectòria de Rossi per superar-lo, però l'intent va quedar frustrat quan la direcció se li va tancar en perfilar el primer revolt.
Sense ell, van ser les Ducati les que van mossegar i superar Rossi. Il Dottore els responia i, poc abans del final, la defensa del segon lloc li va quedar assegurada per la inconsciència de Iannone, quan va intentar fer un interior impossible en el revolt 12 que va acabar amb ell i Dovi a terra. I, de retruc, amb Pedrosa al podi.
Els pneumàtics, la seguretat i la cursa a 20 voltes
El problema que va tenir Scott Redding amb el pneumàtic tou en els entrenaments de dissabte –se li va desprendre tota la copa de cop al del darrere– va fer que Michelin, amb precaució i d'acord amb els equips, descartés l'ús dels pneumàtics tous i durs –constructivament idèntics– i obligués a fer la cursa amb un extradur dissenyat amb més rigidesa i que mai s'havia provat –no s'ha de perdre de vista que en el traçat argentí, abans d'aquest gran premi, l'any passat els Michelin només es van poder provar un dia–. La nova situació va fer que es programés una cinquena sessió d'entrenaments lliures ahir a les nou del matí, hora argentina, per ajustar l'electrònica a aquests compostos extradurs, una sessió que finalment no es va dur a terme per les condicions de pista, humida a causa de la pluja de la nit. L'anul·lació va respondre al fet que, en el previsible cas que la pista s'hagués assecat, hauria calgut una nova sessió (FP6) en condicions
de sec, cosa que hauria significat que alguns equips no disposessin de prou combustible per arribar a tot –és a dir, per fer les sessions addicionals i poder córrer després
la cursa–. Al final, es va fer un warm up en condicions de mullat, que es va allargar dels 20 minuts habituals a 30, i en el qual els pilots van treballar per primera vegada amb els pneumàtics de mullat de Michelin –en els tests
de l'any passat els havien pogut provar a Phillip Island i a Brno–. Al final, la cursa es va fer a l'hora prevista (les 16 h, hora local) i en condicions de sec, fet que va fer que fos escurçada de 25 voltes a només 20, i amb l'obligació dels pilots d'entrar a canviar de moto (pneumàtics) entre
la novena i l'onzena volta. La raó és que finalment es va córrer amb els compostos tous i durs que en un primer moment s'havien prohibit i es considerava que, més enllà d'onze voltes, no se'n podia garantir la durabilitat.
