Sense necessitat de girar en els 2:03 que es veuran en les sessions lliures d'avui (i la posició preferent, en 2:02), Marc Márquez va mostrar una sensació de domini de la situació encara superior a la que havia mostrat a l'Argentina. Set dècimes d'avantatge sobre la Ducati d'Andrea Dovizioso i vuit sobre la Suzuki de Maverick Viñales són una dada objectiva prou eloqüent.

Però pel que fa a sensacions, el dia també va ser bo. A diferència de Río Hondo i els seus sots, Márquez no va fer la sensació de funambulista que es baralla amb la moto sempre al llindar del desastre. Va caure –de davant, anant massa fort– a 25 minuts del final de la segona sessió, però quan buscava el límit i la projecció del seu temps era ja un 2:03.

Quan va tornar a la pista, amb la segona moto, va baixar mig segon i ja en va tenir prou perquè el 2:04 baix no estava a l'abast de ningú més. Ni de la Ducati de Iannone ni de la Suzuki de Viñales, novament esplèndid tot i la llarguíssima recta. Encara menys de les Yamaha, amb feina per voltar a 2:04 alt en una pista que sempre els costa i, en el cas de Lorenzo, amb poca millora entre sessions (tres dècimes).

Ni Dani Pedrosa ni Aleix Espargaró ni el seu germà Pol van treure el cap per la zona noble. Aleix va caure en l'últim intent, quan estava a punt de fer 2:04. Pol, ni això (però millor que el seu company Bradley Smith), i Pedrosa, perdent temps en tots els sectors fora del primer.

Als equips els va amoïnar el desgast del compost tou del darrere. Fins i tot es va autoritzar que se'n fes baixar la pressió. Avui tindran un tipus nou de duresa mitjana per al darrere, fabricats aquesta mateixa setmana a partir dels problemes que van tenir a l'Argentina.

En Moto 2, Àlex Rins també va trobar ràpidament el punt a la situació. Millor temps al matí, en la sessió de la tarda va fulminar de tres dècimes el rècord de la pista. Fa la sensació que la pole d'avui serà molt més ràpida que el rècord del 2015. De fet, els tres més ràpids ahir (Rins, Corsi i Zarco) van millorar la marca de Simeon (2:09.888).