Sí, molt. És una de les coses que volia fer: poder córrer amb els millors. Ja ho feia en el campionat d'Espanya, però no en el mundial. El nivell de júnior era una mica baix i notava que m'estancava. Qualsevol error, per petit que fos, ja no es podia recuperar. Aquí, amb els grans, vaig més lliure i m'ho passo molt més bé.

Sí, estrenar-me a cal Rosal va ser un orgull per a mi. Conec tota la gent i tothom em va donar molt suport. La veritat és que l'estrena va anar molt bé. En la segona volta vaig afinar molt, només vaig fer nou peus, i em vaig col·locar vuitè.

Sí, els dimarts i els dijous agafo l'Elisabet Solera [22 anys], la Maria Giró [18], el Pau Martínez [13] i el Biel Giró [germà de la Maria, 16] i els entreno. A ells els va molt bé poder tenir un entrenador dos dies a la setmana –tant de bo l'hagués tingut jo quan començava– i a mi també em va bé; d'una banda, per aprendre a fer d'entrenador i, de l'altra, per veure errades que em permetin millorar.

M'agradaria acabar entre els deu primers i, sobretot, lluitar, lluitar i lluitar. I en el campionat d'Espanya, vull quedar entre els set primers. I donar-ho tot.

Sí, la veritat és que en aquest sentit tenim un avantatge. Jo m'entreno molts dies amb el Toni [Bou], el [Jaime] Busto, el Pol Tarrés, l'Adam [Raga]... Això es nota, i m'ajuda molt.