Honda, com els crancs

Però Honda té una feinada impressionant per donar-li al català una moto més digna. Només el talent i el cap –l'any passat, amb les circumstàncies d'ara, a Jerez i Le Mans hauria acabat amb zeros– li permeten ser segon en el campionat. Ahir no tenia ni la segona ni la tercera moto més competitiva en pista. Ducati i Suzuki van ser superiors. La falta de tracció i de velocitat punta és manifesta i només el muntatge del compost mitjà a davant per part de Márquez (els altres favorits anaven am el dur) li va permetre compensar els dèficits en les frenades. No hi va haver oportunitat de comprovar si hauria aguantat tota la cursa. Però l'avançament sense oposició possible de Rossi al català (volta 12) és simptomàtic d'on són els uns i els altres. La seva caiguda, en sincronia perfecta d'espai (revolt 7), temps i causa (relliscada de davant) amb la de Dovizioso, definitòria.

Per un dia, al podi tothom reia. Lorenzo, per descomptat, i per raons òbvies. Guanyar per més d'11 segons és un avís. Però també el segon lloc de Valentino Rossi, que en el warm up va fer el pas endavant que no havia trobat dissabte, pot estar més que satisfet. I Maverick Viñales també, pel seu primer podi en la categoria reina. Certament, una combinació de caigudes i avançaments el van fer possible –la de Iannone, encegat en veure's a sis dècimes de Lorenzo, molt típica d'ell–, però es va saber mantenir dret i prou a prop de Rossi.

Viñales ja té el podi

Viñales va patir per l'inici (desè) i pel seu company Aleix Espargaró, amb qui es va molestar, però a partir de la tercera volta va encadenar-ne tretze entre 1:34.1 i 1:33.8, un ritme demolidor que només Lorenzo (sempre en 1:33 alt) i Rossi (1:33 alt fins a mitja cursa, 1:34 baix en la segona meitat) milloraven i que Pedrosa podia igualar, però sense tanta consistència. Al final, la segona Honda es va rendir i Viñales va sumar el primer podi d'un pilot gironí en la màxima categoria.

S'hi va situar amb la caiguda de Márquez i Dovizioso, que també feia líder virtual Lorenzo. Márquez, però, tenia la cursa al cap i va deduir que si aixecava la moto i l'engegava no seria en va. Anàlisi correcta (va reprendre la cursa 15è), i més que ho va ser quan Miller i Smith també van anar a terra.

Pol Espargaró va acabar cinquè, davant del seu germà Aleix. Després d'una sortida fantàstica (tercer rere Lorenzo i Dovizioso), Márquez i Rossi el van avançar i un ensurt en què va estar a punt de caure el va deixar rere les Suzuki. Únicament va poder recuperar la posició amb el seu germà i, més tard, va rodar al ritme de Pedrosa.