D'apuntador a solista

A roda de Rins des de la primera volta, Zarco va agafar uns bons apunts durant tres quarts de cursa, unes anotacions que va portar a la pràctica quan mancaven set voltes. Amb una frenada contundent i arranjada al final de la recta principal i fent les sis voltes següents mig segon més ràpid del que havia estat el ritme anterior –de l'1:51 baix a l'1:50.5.

Consolidant una trajectòria que sempre havia estat més refinada que la de Rins en els tres primers sectors, i sent agressiu en l'últim tram, on el pilot de Sito Pons havia estat habitualment més homogeni. Ja des del primer pas per la xicana habilitada per a aquesta cursa, quan va superar Thomas Luthi per liderar la graella en el primer pas per volta. Marcant sempre el pas, Rins va veure com Zarco no li perdia mai la pista i seva va ser la interpretació del diumenge. De conjunt, a duet, fins al solo de cloenda del francès de l'equip d'Aki Ajo.

Malastrugança

Takaaki Nakagami va escortar-los al podi, una funció que per moments semblava reservada a Àlex Márquez.

Sortint setè, atent al semàfor, el cerverí va acotar amb celeritat la quarta posició davant de Hafizh Syahrin, lluny de Rins i Zarco, però amb Luthi dins del radi d'acció. Dècima a dècima, va ser quan ja el tenia a menys d'un segon que va caure, a La Caixa, i tot i aixecar-se i reprendre el vol no va poder acabar dins dels punts (18è). En canvi, Àxel Pons va refermar la trajectòria a l'alça, posició amunt posició avall, sempre va moure's entorn del novè lloc assolit, i va sumar el tercer top 10 consecutiu.