Dues dècades, una barbaritat en l'esport. En 20 anys un esportista arriba al professionalisme, fa la seva carrera i es retira. Això, en els casos normals. El GP d'Àustria, que es disputa aquest cap de setmana al circuit de Spielberg, mostra una excepció. Els únics GP de motociclisme que s'han disputat al circuit austríac van ser el 1996 i el 1997. I Valentino Rossi ja hi era. Van ser les seves dues primeres temporades en el mundial, i en el GP d'Àustria del 1996 va aconseguir el seu primer podi (tercer, rere Ivan Goi i Dirk Raudies) just abans de la primera victòria, a Brno. En la següent va ser campió del món dels 125 cc, però la cursa d'Àustria va ser una de les quatre (de quinze) que no va guanyar. Va acabar segon, rere Noboru Ueda.

Vint anys més tard, per descomptat, Rossi és l'únic supervivent de la graella. Però haver competit al Red Bull Ring no li dóna cap avantatge. És el test que hi va fer el 19 i 20 de juliol –ell i un gran nombre d'equips, però no HRC– el que mesura les capacitats d'uns i altres. I en aquells dos dies abans de marxar de vacances, Ducati es va adaptar molt bé al traçat, estret i ple de desnivells, amb Iannone, Dovizioso, Stoner i Barberà. Una pista que, d'altra banda, ha estat modificada en un punt clau, el revolt d'entrada a la recta de meta, ara tres metres més estret (de 13 a 10) per fer-lo més lent. Aquest fet implica que els temps del mes passat (1:23.240, el millor de Iannone) deixaran de ser una referència vàlida.

Amb tot, el control de la situació que exerceix Marc Márquez li ha de permetre administrar els 48 punts d'avantatge. És l'únic pilot d'equip de fàbrica sense zeros i només ha baixat del podi en una cursa (dues Jorge Lorenzo, a més de dos zeros). En el cas de Rossi, són tres zeros i dues faltes més en el podi. I amb el sistema de puntuació actual mai ningú no ha remuntat més de 30 punts al líder.