L'ara conegut com a Red Bull Ring no és res més que l'antic A1-Ring posat al dia per la multinacional de begudes energètiques l'any 2011. Però aquest és només el final d'una història.

Tot comença a Zeltweg, on es va fer un GP de F-1 el 1964 en un circuit –si és que se'n podia dir així– dibuixat sobre la pista i els hangars d'un aeroport militar. Els promotors –autèntics amateurs– se'n van adonar que els calia un circuit permanent i ben a prop es va fer l'antic i rapidíssim Österreichring –traduït, circuit d'Àustria–, que va tenir la F-1 entre el 1970 i el 1987 i que va ser descartat per massa perillós per la velocitat que s'hi podia agafar (Nelson Piquet hi va fer la pole més ràpida del 1987, a més de 256 km/h). A mitjan anys noranta, se'n va fer un de nou, en els mateixos terrenys, però de 4,3 km en comptes de 5,9, i amb mesures de seguretat al dia. Algunes fonts parlen que el projecte de Hermann Tilke va costar 17 milions d'euros de l'època, que es van pagar gràcies al suport de la telefònica A-1, que li donava nom. Es va estrenar com a circuit de GP de motociclisme, però només va durar dos anys (1996 i 1997) i va tenir la F-1 entre el 1997 i el 2003. Onze anys més tard, gràcies a la inversió de Red Bull, va tornar al calendari de la F-1 i ara ja és circuit de disciplines reines de dues i quatre rodes.

Va passar a Assen (novè a nou dècimes) i ahir es va repetir. Àlex Rins tanca la tercera fila, a mig segon de Zarco i si no guanya posicions ràpidament i el líder surt bé des de la posició preferent, atrapar-lo i retallar-li punts en la general li serà complicadíssim. En l'última volta –ja no millorava– va tenir un problema en el canvi. Gran qualificació d'Àlex Márquez –la millor de l'any– i Àxel Pons, cinquè i sisè amb el mateix temps. Pons no va poder dir l'última paraula perquè va caure pocs minuts abans del final. En Moto 3, Albert Arenas (24è) necessitarà unes dècimes més de ritme per pensar en els punts.