PARÍS EN JOC
Cantant el meu primer gol en directe d’hoquei sobre herba
Era a la plaça de la Concòrdia amb l’skateboarding (en parlem un altre dia) i la ràdio em va demanar d’anar al cap d’una hora a l’Espanya-Alemanya d’hoquei herba masculí a l’històric estadi Yves-le-Manoir de Colombes, al nord-oest de París. El que fora seu central dels Jocs de 1924. Vaig agafar la bici fins a l’estació de Saint-Lazare, just a temps de pujar en un tren que hi anava directe amb tot d’aficionats. Vaig caminar pels carrers plens de veïns feliços de veure tota aquesta gentada cent anys després. I em vaig asseure a les graderies només començar el partit, sense saber res de les alineacions perquè fa 24 anys que visc a França, tot i ser de Terrassa, el bressol estatal de l’hoquei.
I, de cop, em trobo que em van donant pas del Carrusel de la SER per cantar minut i resultat (primera vegada en la meva vida!). Així canto el primer gol de la selecció del biscaí Basterra. I, després, el segon del terrassenc de l’Atlètic Pepe Cunill (no vaig poder dir el seu nom perquè es va espatllar l’aplicació dels Jocs). Meritòria victòria final (2-0) contra la vigent campiona mundial.
Quan parlo amb el Pepe, em diu: “El meu cosí [Gerard] Clapés ha entrat per la dreta i jo he anat al segon pal a veure si em queia la bola. I m’he l’he trobada mig morta davant del porter i només he hagut d’empènyer-la.” Un gol entre terrassencs i en família, encara que el Gerard se n’hagi anat aquesta temporada a l’Oranje Road d’Eindhoven. I mentre conversem descobreixo que jo me’n vaig anar de Terrassa quan ell, ara amb 23 anys, encara no havia nascut. Com passa el temps!