PARÍS EN JOC
Una jornada en les proves d’equitació de Versalles
Si hi ha un esport que es pugui considerar aristòcrata és el de l’equitació i res millor per a París 2024 que haver-lo situat als jardins del Palau de Versalles. Allà on Lluís XIV va consolidar la seva monarquia absoluta. Al capdavall d’aquests jardins, just a la part oposada del palau i amb una vista que es diria idíl·lica, s’hi ha instal·lat un estadi efímer per a 16.300 espectadors, com si fóssim de cacera al segle XVII.
Però la veritat és que, segurament, és l’equipament olímpic que requereix de major esforç físic perquè la caminada des de l’autobús que ens porta de l’estació és gairebé de mitja hora. Arribats al recinte, el públic és exclusivament blanc i fonamentalment anglòfon. Hi vaig ser el dia en què, a més, el Regne Unit es va proclamar campió per equips del concurs complet amb els seus tres genets, dues d’elles, dones. Perquè l’altra cosa que crida l’atenció és que, tant a nivell de públic com de periodistes, aquest és un esport molt feminitzat. No en va és l’únic en què competeixen conjuntament els dos gèneres. El concurs complet consisteix en una primera jornada de doma, una segona de cross country i una tercera de salts, a la qual vaig assistir. Jo vaig parlar amb un dels dos gaditans que hi participaven, Esteban Benítez, procedent de la classe mitjana d’aquesta disciplina, perquè els seus cavalls (Utrera, en el cas de Benítez) els costen un preu moderat de 15.000 euros. A nivell individual, es va acabar imposant l’alemany Michael Jung. Però medalla de bronze va ser una dona, la britànica Laura Collett amb el seu London 52.