PARÍS EN JOC
Vivint amb l’Albert Torres el seu quasi bronze al velòdrom
No vaig poder veure en directe cap de les dues victòries olímpiques del nou caníbal del ciclisme Remco Evenepoel (succeint en l’apel·latiu el seu compatriota Eddy Merckx), en contrarellotge i ruta. I això que em desplaço i practico el ciclisme. I, encara que pugui resultar estrany, no havia posat mai els peus en una competició en velòdrom. Va haver de ser al modern de Saint-Quentin-en-Yvelines, a l’oest de París, amb una gentada de francesos, belgues, neerlandesos i britànics. Això, tot i que hi ha una escola mallorquina (Joan Llaneras...) i l’Albert Torres és un d’ells en actiu. El menorquí (també corredor en ruta al Movistar) va participar dijous en l’òmnium, la combinada en quatre curses: l’scratch (10 km i esprint final), el tempo (10 km amb esprints selectius), per eliminació (l’últim a cada volta) i per punts (40 km amb esprints selectius i voltes guanyades). Anava setè, però en eliminació va caure dels primers i va perdre possibilitats. Traient l’orgull, en puntuació va aconseguir 40 punts guanyant dues voltes als rivals i uns altres 17 en esprints. Fins al punt que, en la darrera volta, era al capdavant amb els futurs or i plata, el francès Benjamin Thomas i el portuguès Iúri Leitão, i va creuar la meta primer. Jo era just davant i, per un moment, vaig creure que es penjava el bronze. No ho va fer per quatre punts! Torres va acabar amb 127 i el belga Fabio van den Bossche, tercer, amb 132. “Me’n vaig satisfet perquè crec que he estat, físicament i mentalment, en condicions de lluitar per les medalles”, em va explicar sense recança al final.