PARÍS EN JOC
Les maratonianes de Versalles a l’Stade de France
Només he pogut veure per televisió les maratons, i les marxes atlètiques, perquè la disponibilitat d’estar en d’altres llocs m’ha impedit de ser-hi presencialment. Com el ciclisme, des d’una pantalla es pot seguir la cursa sencera, però hi ha determinats punts en què veure passar els atletes ofereix una visió privilegiada per observar el seu esforç. I, en el cas del recorregut decidit pels organitzadors de París 2024, hi havia un punt especialment assenyalat.
Era al quilòmetre 29, tornant de la volta des de l’Ajuntament de París cap a Versalles, en l’anomenat costa del Pavé des Gardes, de 900 metres i un pendent de fins al 13,5%. I això després que, a l’anada, ja haguessin afrontat quatre quilòmetres de pujada sortint pel bosc de Boulogne. Uns desnivells mai vistos en una marató dels Jocs Olímpics. Doncs, tot i així, dissabte en homes l’etíop Tamirat Tola va batre el rècord olímpic amb 1h06:26, mentre que el campió en les dues últimes edicions, el kenyà Eliud Kipchoge, va haver d’abandonar. I, en dones, l’holandesa Sifan Hassan va establir a la seva vegada una nova marca olímpica amb 2h22:55. Amb la particularitat que Hassan s’ha penjat també el bronze en aquests Jocs en 5.000 i 10.000 metres. Aquest diumenge, en la cerimònia de clausura a l’Stade de France, havia de rebre els honors al podi.
La història explica que el 5 i el 6 d’octubre del 1789 va haver-hi una marxa de 7.000 comerciants i obreres cap al Palau de Versalles per reclamar pa i reformes a Lluís XVI. I aquest va acceptar ratificar la Declaració dels Drets Humans, en plena Revolució Francesa.