Amb l’accent més obert
Recull de medalles nord-catalanes, amb Theo Forner (rugbi 7) i Dany Dann (‘breaking’), i dels Països Catalans
Anna Tarrés, or (Xina), i Andrea Fuentes, plata (EUA), en artística, i Jordi Ribera (Espanya), bronze en handbol
La llista d’èxits de l’esport català a París 2024 més enllà de la participació en les tres medalles d’or en vela (49er), futbol masculí i waterpolo masculí, i de les quatre de bronze conquerides pel centenar d’esportistes del país, és pot eixamplar més enllà de les llistes de medalles oficials posant el focus en els podis dels atletes de la Catalunya del Nord, el País València i les Illes Balears o que hagin estat formats en l’esport català.
El jugador de rubgi a 7 Theo Forner, per exemple, va aconseguir la medalla d’or amb França, que es va imposar a Fiji (28-7) en un estadi de Saint Dénis ple. Forner, nascut a l’Espirà de l’Aglí (Rosselló) el 2001, juga en la USAP de Perpinyà, com dos companys més que també s’han endut l’or: Jean-Pascal Barraque i Jefferson-Lee Joseph. Forner, de 22 anys, ve d’una família amb lligams en el rugbi i va créixer a l’acadèmia de la USAP fins a arribar al primer equip.
També ha fet història el perpinyanenc Dany Dann, que es va penjar la medalla de plata en el debut olímpic del breaking en un escenari idíl·lic com la plaça de la Concòrdia. El reputat B-Boy de 34 anys té l’honor de ser el primer francès i també òbviament el primer nord-català que es penja una medalla en la disciplina. Dann, que va néixer a la Guaiana francesa (Saint-Laurent-du-Maroni, 1988), té un estil fluid i ha participat en algunes de les batalles més prestigioses del món del breakdance com la Red Bull BC One. Dann és doble campió de França, campió d’Europa el 2022 i antic número u mundial.
En l’imaginari de l’esport nord-català, cal subratllar el mític Martin Fourcade (Ceret, 1988). La jugadora de rugbi a 7 de la selecció francesa Fanny Horta (Perpinyà, 1986) i el pivot del Barça i de la selecció gala Ludovic Fàbregas (Banyuls de la Marenda, 1996) són els dos atletes del Rosselló que van assaborir una medalla a Tòquio 2020, però les set medalles en els Jocs d’hivern –plata a Vancouver 2010, dues d’or i una de plata a Sotxi 2014 i tres d’or a Pyeongchang 2018– avalen i subratllen l’excepcional trajectòria de Fourcade en biatló. L’esportista del Vallespir es va retirar de l’esquí el 2020 amb 31 anys. En la natació també va deixar empremta la musculatura infinita de Frédérik Bousquet (Perpinyà, 1981), plata a Pequín amb el 4x100 lliure francès i que va ser plusmarquista mundial dels 50 m lliure amb 20.94.
Pau Etxaniz
Un dels casos singulars que ha provocat més contrastos d’opinions quant a la pertinença és el del piragüista Pau Etxaniz, bronze en K-1 eslàlom contra tot pronòstic perquè havia estat dotzè en la fase de classificació. Etxaniz va néixer a Sant Sebastià però parla català perquè quan tenia un any els seus pares es van desplaçar a la Seu d’Urgell. El fet d’haver tornat a viure al País Basc l’ha exclòs de la sèrie oficial de catalans als Jocs. Sigui com vulgui, és indiscutible que ha estat format en el marc de l’esport català.
Països Catalans
Sara Sorribes (Vall d’Uixò, 1996) parla valencià i va guanyar la medalla de bronze en tennis en la modalitat de dobles al costat de Cristina Bucsa, tennista nascuda a Moldàvia amb nacionalitat espanyola amb la qual havia guanyat el WTA 1.000 de Madrid. Sorribes va ser, el maig de 2017, la número 17 del món en el rànquing WTA individual, la seva millor classificació. Un altre cas és el de la veterana base valenciana Sandra Ygueravide, plata en el bàsquet 3x3, modalitat en què és una mestra. Ygueravide, a més, forma part de l’Uni Girona. Seguint amb el fil dels Països Catalans, hi trobem el jugador del Girona Abel Ruiz (Almussafes, 2000), or en futbol, i la jugadora de bàsquet 3x3 Vega Gimeno (València, 1991). El botí dels esportistes balears ha estat de tres medalles. Juana Camilión (Mar del Plata, 1999) també va formar part de l’equip de bàsquet 3x3; el piragüista de Cala d’Or Marcus Cooper (Oxford, 1994), el banderer de l’equip espanyol, va ser company del català Saül Craviotto en el K4 500 m de piragüisme que es va penjar el bronze i Joan Antoni Moreno (Palma, 2000), bronze en el C2 500 m de piragüisme.
Els tècnics catalans
L’accent també el trobem en casos de tècnics del país en diferents seleccions. Quatre d’ells es van penjar medalla conquerint el somni olímpic. De fet, la festassa catalana en la competició de grups de natació artística va ser total. Or per a l’entrenadora Anna Tarrés amb la Xina, plata d’Andrea Fuentes dirigint l’equip dels Estats Units i bronze d’Espanya amb quatre catalanes –Iris Tió, Txell Mas, Paula Ramírez i Meritxell Ferré–, i dues ajudants de la japonesa Mayuko Fujiki, les granollerines Cecilia Jiménez i Judit Requena. Tarrés, en qualitat de tècnic –amb la col·laboració del músic Arnau Vilà, amb el qual ja havia treballat amb Israel i Ucraïna–, i Fuentes, nedant, havien contribuït als èxits espanyols. Esther Jaumà va guanyar el bronze dirigint el duet tècnic dels Països Baixos. El sarrianenc Jordi Ribera, bronze en handbol amb la selecció espanyola –quatre catalans–, per la seva banda, continua acumulant èxits.
