La pista Louis Armstrong de l'obert dels Estats Units s'omple per veure un duel de jugadors nord-americans. Pocs metres més enllà, en una pista annexa, també queden poques cadires buides per a un altre duel local. Juguen John Isner (21) i Jack Sock (27), dos dels tres tennistes dels Estats Units que figuren en el top 30 del rànquing mundial. Però la gent omple les pistes per veure en acció els seus rivals. Dos joves de 18 anys, dues promeses i esperances del tennis masculí ianqui, orfe de referents des de les retirades de Pete Sampras i Andre Agassi (l'últim guanyador local en l'obert dels EUA va ser Andy Roddick, fa tretze anys). Són Taylor Fritz i Frances Tiafoe. Dos diamants per polir, d'orígens oposats, amb trajectòries paral·leles però per camins divergents. Fritz, blanc, és fill de professionals del tennis, nascut en un barri benestant de San Diego i amb una vida meticulosament dissenyada i cultivada per fer-se un nom amb una raqueta a la mà. Els seus avantpassats van fundar el 1877 la May Department Stores Company durant la febre d'or i plata de Colorado (actualment són els grans magatzems Macy's). Frances Tiafoe, negre, és fill d'immigrants de Sierra Leone. El seu pare va sobreviure més de tres anys a les mines de diamants abans d'emigrar als EUA, quan en tenia 28. Tiafoe es va introduir en el tennis per casualitat. El seu pare va ser contractat com a vigilant d'una acadèmia de tennis als suburbis de Washington. El joc de tots dos també contrasta. Més acadèmic i de cops nets el de Fritz, més elèctric i potent el de Tifoe. Tots dos van perdre. Tots dos ho van fer en cinc sets i després de gairebé tres hores i mitja de partit en la seva primera participació en el quadre gran de l'obert dels EUA. Tots dos van sortir aplaudits de la pista pels rivals i el públic. Forjats en l'or, la plata i els diamants, de procedències molt diferents, però amb un destí comú: tornar a fer brillar el tennis masculí de les barres i les estrelles.