Les autoritats esportives espanyoles s'han mostrat satisfetes pel paper que ha fet la delegació espanyola en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Les disset medalles, amb set d'or, que han situat Espanya en el catorzè lloc del medaller han complert les expectatives que s'havien fixat tant el Consell Superior d'Esports (CSD) com el Comitè Olímpic Espanyol (COE) abans d'anar a Rio. Des del punt de vista purament estadístic, l'equip espanyol ha millorat el que va fer fa quatre anys a Londres, on també va guanyar disset medalles, però amb tres ors, fet que el va situar en el 21è lloc del medaller.

Miguel Cardenal, president del CSD, va afirmar que l'esport espanyol “ha sortit reforçat d'aquest cicle olímpic” i que els resultats de Rio demostren que les decisions que s'han pres en el CSD han estat encertades”. També va afegir: “Abans d'anar als Jocs vaig dir que estava satisfet perquè havia vist la feina dels quatre anys i no té sentit fer una valoració segons el nombre de medalles.” Alejandro Blanco, president del COE, va afirmar: “El rendiment de l'esport espanyol en aquests Jocs ha demostrat l'excel·lència. Quedar catorzens del món en la classificació final és un èxit sense precedents, deixant de banda com han estat d'importants les medalles d'or.”

En el país de la medallitis, sorprenen les valoracions de Cardenal i Blanco. No hi ha dubte que s'ha de valorar, i molt, la feina dels esportistes, entrenadors i tots els que els envolten, però dir ara que “no té sentit fer una valoració segons el nombre de medalles” no quadra amb els missatges eufòrics, quasi més de hooligan que de dirigent, que li hem sentit dir tantes vegades. Cardenal, com a mínim, es mou en un terreny de valoracions absolutament subjectives: cadascú pot interpretar els resultats com li sembli. Blanco, en canvi, introdueix un element quantitatiu que el traeix. Diu que “quedar catorzens del món en la classificació final és un èxit sense precedents”. Blanco és de ciències –llicenciat en ciències físiques– i no deu pas tenir problemes amb les matemàtiques. Tampoc no deu ignorar la història del COE en els Jocs Olímpics. Per què doncs, diu el que diu? Perquè “sense precedents” vol dir que no s'havia fet mai... I l'equip olímpic espanyol va ser sisè en el medaller de Barcelona 92 (22 medalles, 13 d'or) i tretzè en el d'Atlanta 96 (17 medalles, cinc d'or). Hi ha dues edicions més dels Jocs, Atenes 2004 (20 medalles, tres d'or) i Pequín 2008 (18 medalles, cinc d'or) en què la delegació espanyola va guanyar més medalles, tot i que va quedar per sota en el medaller (20è a Atenes i 15è a Pequín) que ara a Rio. Per tant, de sense precedents, res de res.

Blanco, president del COE des del 2005, és un directiu professional, que fa molts anys que viu d'això i que ha de vendre el producte, com ho faria un directiu d'una empresa. Ho podria mirar de fer però, sense intentar enganyar el personal. O és que s'enganya ell mateix?