Consumat el fitxatge de Paco Alcácer, va aparèixer una piulada a Twitter que deia més o menys que en el canvi de cromos de Munir pel davanter valencià creia que el Barça hi guanyava clarament i que al cap i a la fi els diners no l'amoïnaven gens perquè no eren seus. L'autoria d'aquest missatge no la puc atribuir a ningú, perquè, malgrat que l'he buscat amb insistència, no he l'he trobat. Ho sento.

Em sembla el gran resum als maldecaps que assetgen molts periodistes, opinadors i creadors de passions i tensions. La gent vol un equip competitiu, i potser li agradaria que la Masia fos més prolífera, però al capdavall el que vol és un gran equip a la gespa, i per molts, per la majoria, aquest any això es compleix, especialment perquè es compara amb el curs anterior.

No seré tan agosarat com aquest executiu per a tot que és Albert Soler, que s'ha atrevit a pontificar que el Barça té la millor plantilla del món. Li aconsellaria que no es posés la samarreta de hooligan, perquè no li queda bé i perquè no és creïble. El Barça té un equip amb què la gent sembla que se sent molt conforme i, sobretot, l'entrenador.

La millor plantilla del món la determinaran, primer, els resultats i, després, les aportacions, els minuts i els gols, i el futur encara no ha arribat. Prou de vendre fum sense que no s'hagin jugat ni tan sols tres partits de lliga, en un torneig que s'entreveu novament un avorriment entre dos, en espera que l'Atlético no es despengi.

La idea d'aquestes ratlles no era tant tapar el bec als que haurien de ser molt prudents, sinó subratllar aquest context a què sembla que al periodisme li costa arribar, i que no és cap altre que a la satisfacció del seguidor. Al Barça li exigim el que de vegades no ens apliquem en la nostra vida particular i de comunitat, i li mirem fins al darrer euro com si fos nostre. Bé, sembla que hi ha gent que el que vol és un bon equip, d'allà on vingui, que faci sumar títols al Barça perquè no els guanyi el principal rival. Així de fàcil.

Nosaltres mirarem per la Masia, defensarem l'estil i lluitarem per l'essència perquè creiem que amb aquestes idees s'han fet coses grans, i denunciarem que cada dia que passa, cada curs que es tanca, tot això es va esmicolant de mica en mica i perdent. Ho seguirem fent, però cada cop tindrem més en compte que la gent no està per a tants romanços i el que vol és que a la gespa hi hagi un gran equip, un equip capaç d'endur-s'ho tot, si pot ser. I per això, mentre molts, o cada cop menys, ens mirarem amb lupa els diners, les assemblees de compromissaris i aquestes coses del club, hi haurà gent, cada cop més, sospito, que l'únic interès que tindrà serà que al jardí de Messi hi hagi un gran equip. Perquè, al cap i a la fi, a la quasi totalitat de seguidors del Barça el que menys els preocupa són els diners, primer, perquè saben que no són seus i, segon, perquè creuen que el club en té prou per satisfer les seves expectatives.