Con­su­mat el fit­xatge de Paco Alcácer, va aparèixer una piu­lada a Twit­ter que deia més o menys que en el canvi de cro­mos de Munir pel davan­ter valencià creia que el Barça hi gua­nyava clara­ment i que al cap i a la fi els diners no l'amoïnaven gens perquè no eren seus. L'auto­ria d'aquest mis­satge no la puc atri­buir a ningú, perquè, mal­grat que l'he bus­cat amb insistència, no he l'he tro­bat. Ho sento.

Em sem­bla el gran resum als mal­de­caps que asset­gen molts peri­o­dis­tes, opi­na­dors i cre­a­dors de pas­si­ons i ten­si­ons. La gent vol un equip com­pe­ti­tiu, i pot­ser li agra­da­ria que la Masia fos més prolífera, però al cap­da­vall el que vol és un gran equip a la gespa, i per molts, per la majo­ria, aquest any això es com­pleix, espe­ci­al­ment perquè es com­para amb el curs ante­rior.

No seré tan ago­sa­rat com aquest exe­cu­tiu per a tot que és Albert Soler, que s'ha atre­vit a pon­ti­fi­car que el Barça té la millor plan­ti­lla del món. Li acon­se­lla­ria que no es posés la samar­reta de hoo­li­gan, perquè no li queda bé i perquè no és creïble. El Barça té un equip amb què la gent sem­bla que se sent molt con­forme i, sobre­tot, l'entre­na­dor.

La millor plan­ti­lla del món la deter­mi­na­ran, pri­mer, els resul­tats i, després, les apor­ta­ci­ons, els minuts i els gols, i el futur encara no ha arri­bat. Prou de ven­dre fum sense que no s'hagin jugat ni tan sols tres par­tits de lliga, en un tor­neig que s'entre­veu nova­ment un avor­ri­ment entre dos, en espera que l'Atlético no es des­pengi.

La idea d'aques­tes rat­lles no era tant tapar el bec als que hau­rien de ser molt pru­dents, sinó subrat­llar aquest con­text a què sem­bla que al peri­o­disme li costa arri­bar, i que no és cap altre que a la satis­facció del segui­dor. Al Barça li exi­gim el que de vega­des no ens apli­quem en la nos­tra vida par­ti­cu­lar i de comu­ni­tat, i li mirem fins al dar­rer euro com si fos nos­tre. Bé, sem­bla que hi ha gent que el que vol és un bon equip, d'allà on vin­gui, que faci sumar títols al Barça perquè no els gua­nyi el prin­ci­pal rival. Així de fàcil.

Nosal­tres mira­rem per la Masia, defen­sa­rem l'estil i llui­ta­rem per l'essència perquè cre­iem que amb aques­tes idees s'han fet coses grans, i denun­ci­a­rem que cada dia que passa, cada curs que es tanca, tot això es va esmi­co­lant de mica en mica i per­dent. Ho segui­rem fent, però cada cop tin­drem més en compte que la gent no està per a tants romanços i el que vol és que a la gespa hi hagi un gran equip, un equip capaç d'endur-s'ho tot, si pot ser. I per això, men­tre molts, o cada cop menys, ens mira­rem amb lupa els diners, les assem­blees de com­pro­mis­sa­ris i aques­tes coses del club, hi haurà gent, cada cop més, sos­pito, que l'únic interès que tindrà serà que al jardí de Messi hi hagi un gran equip. Perquè, al cap i a la fi, a la quasi tota­li­tat de segui­dors del Barça el que menys els pre­o­cupa són els diners, pri­mer, perquè saben que no són seus i, segon, perquè cre­uen que el club en té prou per satis­fer les seves expec­ta­ti­ves.