Diuen que als esportistes professionals els paguen per entrenar-se, mai per jugar. Els paguen amb la finalitat que siguin competitius i posin la seva feina i el seu talent al servei d'una proposta esportiva i a les ordres d'un tècnic. Que s'entrenin i estiguin a punt per quan toqui. Molts en són conscients. La majoria. I ho accepten. D'altres no. Es rebel·len i reclamen. Volen jugar sempre. No volen saber res de rotacions, paraula que darrerament ha aparegut en el vocabulari esportiu per fer notar la dosificació que cal aplicar als esportistes per superar de la millor manera possible un calendari atapeït i dissenyat probablement per algú que no té com a prioritat, precisament, la salut dels esportistes. Cal actuar amb seny, i en l'esport, i a la vida, no és aconsellable allò de pa per a avui i gana per a demà. Els esforços físics s'acostumen a pagar. Perjudiquen clarament el rendiment. El treball físic es pot individualitzar. Es pot compensar l'esforç que es reclama cada tres dies. Els entrenadors tenen dades i saben el risc que corren els seus esportistes si els forcen. Ho poden planificar i personalitzar tot. Ho fan. L'entrenador de torn disposa el que vol fer amb el talent i la capacitat de treball segons el que convé a l'equip. Decideix com ho pot rendibilitzar en el seu projecte. Les estrelles acostumen a no entendre fàcilment la feina dels tècnics. Saben i volen que, passi el que passi, ells sempre han de tenir el seu lloc garantit i sovint passen per alt els condicionants físics. La capacitat de convenciment dels tècnics o l'autoritat reconeguda pels seus propis jugadors pot servir per fer-los descansar. Els han de protegir com sigui. I és recomanable fer-ho. Cal preservar les estrelles. En benefici propi i en benefici de l'equip i de l'espectacle. Acceptar-ho és actuar generosament amb el col·lectiu, entendre la feina dels tècnics i permetre que altres professionals tinguin també la seva oportunitat. Qualsevol davanter del Barça sap que disposarà de ben poques ocasions durant la temporada, conscient que comparteix vestidor amb el més granat del món. Els del planter, menys. Ara mateix, trobar un davanter que hagi volgut incorporar-se al Barça no ha estat probablement gens fàcil. Sap el panorama que hi ha i que tindrà pocs minuts per lluir-se. I que els ha d'aprofitar. Alcácer ha de ser conscient, i em temo que ho és, de les seves capacitats i sap que ha de confiar que les rotacions li obriran les portes de l'equip i li oferiran la possibilitat de jugar i lluir-se. Si passa als davanters del Barça que no són Suárez, Neymar i Messi, se sap que també els passa sovint als porters. Molts s'entrenen cada dia per jugar ben poc. O gens. Ter Stegen, porter jove del Barça fitxat mirant al futur és probable que es cansés d'entrenar-se per no ser titular. Ara, sense Bravo, que ha marxat a Manchester, ho pot aconseguir. Els altres porters segur que esperen que les rotacions els porti en algun moment sota els pals de la porteria del Barça.