Esportistes fent política
L'atleta Jesús Ángel García Bragado, set vegades olímpic, campió del món i medallista en campionats d'Europa, va ser l'encarregat de llegir el manifest en l'acte en què el Partit Popular va celebrar ahir la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona. L'acte, amb Xavier García Albiol al capdavant, es va fer davant del monument a l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas, al qual ara reivindiquen els populars. García Bragado, juntament amb l'olímpic en els Jocs d'hivern en tobogan, Ander Mirambell, ja va ser l'encarregat de llegir el manifest en l'acte que el PP i Ciutadans, amb altres organitzacions unionistes, van fer el Dia de la Hispanitat del 2013 a la plaça de Catalunya de Barcelona.
Esportistes llegint manifestos en actes polítics? Quin escàndol? Ah, no, que quan els fan esportistes que defensen l'statu quo no hi ha cap problema. Tan sols és un ciutadà més que mostra la seva implicació en la vida política i social del seu país. Tampoc és cap problema que Ruth Beitia, a més de campiona olímpica en salt d'alçada, sigui diputada del PP en el Parlament de Cantàbria, o la presència d'exesportistes com ara Marta Domínguez, Abel Antón i Míriam Blasco en el Senat espanyol en representació del PP en diferents legislatures. Ni tampoc ho va ser en èpoques anteriors, com quan Fermín Cacho va ser un estendard del PSOE.
El problema només el tenen els esportistes que defensen idees diferents. I especialment si són catalans. Tots tenim presents els casos de catalans que, per culpa d'una frase, de donar suport a una llista electoral, o per un simple dibuix en el seu compte de Twitter, han estat víctimes de les ires espanyolistes.
Si algun olímpic català -Núria Picas està per damunt de tot això- hagués fet en algun acte de suport a la independència el que va fer ahir García Bragado en l'acte del PP, l'haurien crucificat. Hauria estat una imperdonable barreja de l'esport i la política. El que passa és que els esportistes han après, a força de trompades, a no mullar-se. A Rio no hem sentit cap català fer cap reivindicació. N'han après, del que va passar a companys seus amb anterioritat. Tampoc és que mai hagin estat gaires les manifestacions d'esportistes en actiu, però últimament són nul·les.
A mi em sembla perfecte que García Bragado llegís ahir el manifest del PP. Però també m'hauria agradat que algun dels esportistes que algun cop s'ha manifestat a favor de la independència hagués pogut fer el mateix, en sentit contrari, sense que passés res. Però no va succeir. La pressió és massa forta. Tots sabem el que pensa García Bragado i està en el seu dret de manifestar-ho i defensar-ho. La majoria dels esportistes d'elit, però, formen part de la majoria silenciosa que tant agrada als unionistes i no baden boca. I molts deuen esperar que tot plegat no esclati mentre encara estiguin en actiu.