La salut del mundial de motos
La retirada de Casey Stoner el 2012 va caure com una galleda d'aigua freda en el mundial de motociclisme. L'australià, campió del món de Moto GP dues vegades (2007 i 2011), posava el punt final a la seva carrera amb només 27 anys perquè estava tip del circ en què s'havia convertit el pàdoc –“Sóc un monstre en aquest món”, va arribar a dir– i preferia aïllar-se al seu ranxo per dedicar-se a la contemplativa afició a la pesca. El mundial perdia un dels quatre grans pilots del moment –els altres eren Valentino Rossi, Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa– i l'organització es posava nerviosa per la falta de relleu. Alguns pronosticaven una travessia pel desert, una època de crisi mai vista en la història del campionat. Quatre anys després, en canvi, els mateixos alarmats ja poden respirar tranquils perquè el relleu ja ha arribat. Marc Márquez acumula ja dos títols mundials i va pel camí del tercer, i Maverick Viñales va guanyar fa deu dies la seva primera cursa en la categoria reina i l'any que ve, a l'equip oficial de Yamaha, serà candidat al títol. La salut del mundial, a més, està fora de dubte després que aquesta temporada hi hagi hagut vuit vencedors. Des de l'any 2000, en què el títol va ser per a Kenny Roberts Jr., que no n'hi havia tants la mateixa campanya. El relleu, a més, ha arribat sense que els pilots que fa anys que dominen en el campionat hagin fet cap pas enrere: Rossi, després del fiasco de Ducati, torna a ser el pilot competitiu de sempre; Lorenzo, malgrat que aquest potser no és el seu millor any i que la temporada que ve tindrà un repte majúscul a l'equip oficial de Ducati, continua sent un talent fora mida, i Pedrosa acaba de demostrar que, quan té la moto al seu gust, és un pilot molt difícil de batre. Sí. El mundial tenia recorregut després de Casey Stoner, un gran campió, és cert, però prescindible com la majoria. La qüestió és saber què passarà l'any u després de Rossi. Aquell dia sí que tot trontollarà.