Champions sí, lliga també

La pri­mera jor­nada de la lliga de la tem­po­rada pas­sada, l'Spor­ting de Gijón i el Madrid van empa­tar a zero a El Molinón. Al final del cam­pi­o­nat, els astu­ri­ans es van man­te­nir per un punt i als blancs els hauira fet falta aque­lla victòria per ser cam­pi­ons. Vol dir això que uns es van sal­var i els altres van per­dre la lliga aquell pri­mer dia? Evi­dent­ment que no. Vol dir que la lec­tura en clau de desen­llaç és tan patri­moni del dar­rer par­tit com del pri­mer, que la lliga és llarga, però que cada repar­ti­ment de punts és irre­ver­si­ble. Un savi va dir que allò obvi no és el que més cal donar per des­comp­tat, sinó el que més cal anar rei­te­rant, perquè si deixéssim de fer-ho ja no seria obvi. El valor de la lliga i, per extensió, de cadas­cun dels seus 38 par­tits és una obvi­e­tat de bon recor­dar ara que bona part del bar­ce­lo­nisme treu importància a la der­rota con­tra l'Alavés con­tras­tant-la amb l'abas­se­ga­dora gole­jada al Cel­tic. És real el 7-0, com ho és que durant uns quants mesos al Barça li fal­ta­ran tres punts en la clas­si­fi­cació. Jerar­quit­zar entre lliga i Cham­pi­ons és una dèria molt més estesa que no pas la reflexió que la tria no per­tany a la rea­li­tat. Triem entre dema­nar carn o peix, però no quin títol gua­nyem. Es lluita per tot i es gua­nya el que es gua­nya. La Cham­pi­ons és la com­pe­tició més bonica de veure, de jugar i, sobre­tot, de gua­nyar, però compte a fer-ne la mesura de totes les coses, si no és que volem obte­nir fal­sos ami­da­ments. Un dels més des­vi­ats seria obser­var que la diferència d'ore­llu­des entre el Barça i el Madrid no ha variat (de 6-0 a 11-5) en el glo­bal de l'últim quart de segle i, així, posar en dubte l'hege­mo­nia que gai­rebé tot el fut­bol mun­dial reco­neix el Barça en aquest mateix període. La cosa va al revés. El paper hegemònic blau­grana és indis­cu­ti­ble i el que cal­dria revi­sar és si no hem ele­vat la Cham­pi­ons a un altar exces­siu que mai no hau­ria de ser sinònim de rebai­xar la lliga, mirall encara de molta més veri­tat que no ens pen­sem