La supercopa d'hoquei sobre patins jugada a Reus ens ha donat pistes del que pot ser la temporada, però, evidentment, no és un dogma de fe. L'OK Lliga arrencarà el cap de setmana vinent, però encara és aviat per extreure conclusions categòriques. D'entrada, feia mal als ulls veure el Liceo sense que Jordi Bargalló baixés la bola pel centre de la pista buscant la seva típica excursió individual fins a la cuina. Era el costum que havia marcat una època. Ara en gaudirà l'Oliveirense. Els gallecs, però, van fer una semifinal diríem que efectiva, perquè sense acabar de jugar gaire bé van superar el Vic 4-2 i, ahir, com qui no vol la cosa, van consumar la gesta derrotant el nou i reinventat Reus a casa i alçant un títol que mai abans no havien guanyat. O sigui que en una temporada de canvis, el Liceo, presumptament descapitalitzat, reclama protagonisme a través de la ja coneguda i reconeguda saviesa intuïtiva del seu tècnic, Carlos Gil. Una política de rotacions àmplia i democràtica i un porter, l'osonenc Xavi Malián –ho ha guanyat tot amb el Liceo–, en plena forma, són els arguments del grup en un curs en què l'exjugador del Vic Dava Torres buscarà l'esclat definitiu.

També sobta veure Marc Torra amb la samarreta del Reus. Els colors roig i negre, però, no li queden gens malament i se'l veu molt motivat després d'haver-ho guanyat gairebé tot amb el Benfica en una temporada de pas i d'haver estat un jugador franquícia al Barça. Contra el seu exequip, a casa, amb 1.400 espectadors i amb un nou Reus il·lusionador del qual és una peça clau, és lògic que se'l veiés amb una implicació màxima. No va estar tan fi en la final –mal endèmic de tot el grup–, però el més normal és que es converteixi en un ídol a la capital del Baix Camp.

El Barça Lassa, per la seva banda, encadenava cinc supercopes guanyades, tres amb el format de concentració i dues de convencionals. No és normal que perdés la semifinal. Però cal contextualitzar la derrota contra un Reus treballador, malgrat que està farcit de figures i empès per l'afició, que va aprofitar una conjunció astral perfecta. Marín, un altre exblaugrana amb ganes de reivindicar-se, va fer els tres gols de falta directa a Egurrola. Tot i que Marín és un dels millors especialistes, marcar els tres gols en tres intents al magnífic porter del Barça és un fet inaudit, estadísticament ben improbable. El conjunt de Ricard Muñoz va mantenir la intensitat habitual física en el context de pretemporada i va generar molt de perill. No es pot dir, ni de bon tros, que fes un mal partit. Simplement, el Reus va tenir més capacitat de definició en un duel en què els dos porters es van lluir. Certament, i en la final també ho va demostrar, el Reus ha encertat amb el fitxatge del porter portuguès Pedro Henriques, el suplent de Trabal al Benfica i que ha arribat per menjar-se el món. La supercopa, en definitiva, ha estat un aperitiu delicatessen abans de l'inici dissabte de l'OK Lliga.