Segurament són molts els factors que van impedir que Gerardo Martino pogués triomfar dirigint el primer equip del FC Barcelona. Per exemple, sense cap mena de dubte, que no va saber imposar les seves idees a una plantilla que ho havia guanyat tot i que no se'l va acabar de creure mai. El tècnic argentí, fruit també dels motius de la seva precipitada arribada, no es va veure amb prou forces per sacsejar l'equip en un moment en què ho necessitava per seguir guanyant. Martino no va amagar mai que tenia massa respecte pels seus jugadors, instal·lats al cim del futbol, i això el va fer perdre autoritat entre el grup. I, lògicament, força per imposar algun dels canvis que tenia pensats.

Cansat després d'un any difícil, el seu lloc el va ocupar Luis Enrique, un entrenador de caràcter a qui es va encomanar l'objectiu de tornar a alçar títols i de buscar la fórmula de capgirar una mica el joc de l'equip sense perdre l'essència ni la filosofia blaugrana. “Sempre estem oberts a millorar. Sabem que hem d'evolucionar i no ser previsibles.” Precisament, aquest ha estat el seu gran repte des que va arribar al Barça ara fa tres anys. I se n'ha sortit amb èxit. Ja no només pels vuit títols de deu que ha aconseguit, sinó perquè ha construït un equip que sense abandonar del tot el joc de possessió té altres variants i fa un futbol més directe per aprofitar el potencial del trident. S'ha parlat molt que a Leganés utilitzés un 3-4-3, però ja l'havia posat en pràctica en la Champions contra el PSG. A l'inici, alguns d'aquests canvis li van comportar crítiques, algunes de merescudes, però aquestes han anat desapareixent amb el pas del temps.

Al marge de qüestions tàctiques, Luis Enrique és un tècnic intervencionista en tot el que fa referència a la gestió de l'equip. Ferm defensor de les rotacions, enguany les està portant al límit, fins al punt que aquesta temporada tots els futbolistes ja han estat titulars amb l'excepció de Jordi Masip. Seva ha estat la decisió de confiar en Sergi Roberto com a lateral dret, una reconversió que l'ha dut a ser titular al Barça i internacional absolut. L'asturià no és gaire amant de les jerarquies, tot i que té molt clar que el líder de l'equip al camp és Leo Messi i que del grup ho és ell. Precisament, el fet que no es casi amb ningú fa que no tingui el més mínim problema a no fer jugar determinats futbolistes si aquests no s'ho treballen en els entrenaments i al terreny de joc. Encara que aquests hagin costat una bona quantitat de diners, com és el cas d'Aleix Vidal, amb qui no acaba d'estar del tot satisfet i sobre qui, si no canvia radicalment, el club haurà de prendre alguna decisió.

En la seva tercera temporada, a Luis Enrique se'l veu amb moltíssima motivació i amb una gran confiança en la seva plantilla. Convençut que si tots fan el que toca, el FC Barcelona està en perfectes condicions per tornar a viure una temporada excepcional.