Avui el Barça presenta el seu futbol formatiu. Els joves esportistes que fan esport i juguen a futbol amb la samarreta blaugrana saben des de ben petits el pa que s'hi dóna. Tot i que el primer i gran objectiu és passar-ho bé, en l'evolució a les diferents etapes i categories ja els reclamen més exigència i competitivitat per moure's amb les directrius que marca aquest club. Oficialment, parlen d'un “estil de joc creatiu i ofensiu i amb una indispensable transmissió de valors: respecte, esforç, ambició, treball en equip i humilitat”.

Jugar al Barça és projecció i obligació per a esportistes que aviat s'acostumen a un entorn que té sempre a l'horitzó el primer equip professional. Una ruta difícil i complicada d'aconseguir per a la majoria. Cada cop més. Cada temporada s'incorporen esportistes i en marxen d'altres, probablement decebuts per quedar-se a mig camí del somni. Hi ha una selecció contundent avalada pels criteris que marca el club a llarg termini o potser només a curt termini per reforçar un determinat equip. Els resultats marquen sempre. Al Barça, també. Al futbol formatiu blaugrana no és una excepció. Arribar al primer equip cada cop s'ha tornat més complicat. Avui no sembla prioritari del futbol formatiu, segons quines explicacions i argumentacions escoltes o llegeixes, oferir la feina del planter al club. S'ha de comprar fora si cal i al cap dels anys recomprar i recuperar el que ja era a la casa. Ara s'imposa la teoria de reforçar el primer equip amb els jugadors que necessiti. Surtin d'on surtin. Si cal buscar-los joves, però fets fora de casa, es fa. I si cal enviar cedides les joves promeses per seguir-los i comprovar el seu progrés, es fa. Els clubs prefereixen invertir en jugadors forans ja fets. Aquest fet provoca que desapareguin de l'onze del primer equip els jugadors fets al planter. En els últims anys, és obligat sortir fora del club per formar-se. La competició i la rivalitat no donen marge a les proves. Es reclamen garanties de rendibilitat immediata. També és cert que sempre es depèn de les fornades que van apareixent al club i sobretot de la valentia i la determinació dels tècnics per donar oportunitats als jugadors de la casa. Ser davanter o, per exemple, jugar de porter al futbol formatiu blaugrana és tenir ben pocs números per arribar al primer equip si fem cas a les incorporacions fetes en els últims temps o a la composició actual del primer equip professional. Són les posicions més llamineres que el club, ara per ara, té cobertes per unes quantes temporades i que marquen les prioritats esportives del primer equip. Els entrenadors que treballen en la formació dels joves esportistes són els que deixen empremta i es recorden sempre per les primeres observacions que fan. Això passa al Barça i a tots els clubs esportius que treballen en la formació. És el més gratificant. Juguis de porter o de davanter.