Opinió

Dret de retenció

Al nostre dia a dia sembla que el dret de retenció esportiu sigui vigent. Alguns voldrien –i els agradaria– aplicar el dret de retenció fora del món de l’esport

Quina cosa més antiga. I més injusta. Dret de retenció. Era la negació dels drets dels espor­tis­tes fede­rats, que patien un con­trol extrem fins al punt que el club que tenia els seus drets, el que els tenia fit­xats, no per­me­tia un canvi de samar­reta com si res. Ni per res. Ni dels pro­fes­si­o­nals ni dels afi­ci­o­nats. Ni dels més menuts. Ningú no es movia sense auto­rit­zació del seu club, amb la pos­si­bi­li­tat de retar­dar-ho sense con­tem­pla­ci­ons per sem­pre més. Una mena de segrest espor­tiu, encara que jurídica­ment es con­tem­pla el dret de retenció per altres aspec­tes. I qual­se­vol pro­testa o recla­mació es reso­lia amb una decla­ració con­tun­dent de rebel·lia. O juga­ves en el club que tenia la llicència fede­ra­tiva o no ho feies enlloc. Cap pro­blema. Això va fer que Quini, per exem­ple, arribés al Barça amb els trenta anys fets. No podia sor­tir de l’Spor­ting sense l’auto­rit­zació del club, i mira que era un dels davan­ters més cotit­zats que hi havia en el fut­bol pro­fes­si­o­nal al final dels anys setanta.

Va des­a­parèixer el dret de retenció però els clubs es van inven­tar les clàusu­les per fer una funció simi­lar i acon­se­guir diners en cas de tras­pas­sos o per inten­tar impe­dir-los posant unes xifres astronòmiques que en algu­nes oca­si­ons s’ha vist que no impe­dei­xen cap movi­ment. Va des­a­parèixer el dret de retenció amb pro­tes­tes dels fut­bo­lis­tes i unes quan­tes vagues. Ara es fan valer els drets de for­mació.

Si els pares volen que els seus fills facin esport han de pagar. Abans, alguns clubs et dema­na­ven com a molt que algú de la família fos soci. No calia pas­sar per caixa per jugar. Tot­hom és ben­vin­gut si paga. I és el de sem­pre. Els clubs, alguns clubs amb pre­ten­si­ons espor­ti­ves que van més enllà de les seves pròpies capa­ci­tats for­ma­ti­ves, pes­quen on poden i fit­xen a dojo, a casa dels altres. Els fan la feina clubs con­si­de­rats més modes­tos. I amb objec­tius ben dife­rents. De la volun­tat d’una pràctica social a les pre­ten­si­ons com­pe­ti­ti­ves hi ha un món i una manera de tre­ba­llar i enten­dre la for­mació espor­tiva. Con­cep­tes dife­rents de clubs.

Al nos­tre dia a dia sem­bla que el dret de retenció espor­tiu sigui vigent. Alguns vol­drien –i els agra­da­ria– apli­car el dret de retenció fora del món de l’esport. Només cal donar un cop d’ull al nos­tre vol­tant per veure com s’inter­preta, per exem­ple, la justícia. No avan­cem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)