Gossos no fan gats

Demà, el nou Barça de bàsquet té la pri­mera prova real. Gior­gios Bart­zokas començarà a ser mesu­rat a par­tir del resul­tat que reflec­teixi el mar­ca­dor del Fer­nando Buesa Arena cap allà a un quart de dotze de la nit. Un duel con­tra el Madrid, encara que sigui en la super­copa i en la teva estrena, sem­pre té con­seqüències. Les mira­des es foca­lit­za­ran en Tyrese Rice, el fit­xatge estre­lla. L'home que ha de fer el salt qua­li­ta­tiu. També estarà sota sos­pita l'absència d'un segon base pur, el pro­blema en el tir de tres o saber exac­ta­ment què pinta aquí Joey Dor­sey. Però això queda en mans dels tècnics. A mi m'interessa un altre apar­tat. I més que interès, em genera pre­o­cu­pació.

Una de les grans diferències entre el Madrid i el Barça aques­tes dar­re­res tem­po­ra­des rau en el caràcter. El geni. La ràbia. La mala llet. Allò que fa que et reve­lis davant el con­flicte o l'adver­si­tat. I en aquest tipus de par­tit, amb pul­sa­ci­ons a mil i tensió màxima, la rauxa no és un fac­tor menor. Els de Pablo Laso, amb Felipe Reyes i Ser­gio Llull al cap­da­vant, exhi­bien múscul i con­fiança quan tocava. A can Barça, en canvi, només alguna espurna de Sato­ranski espe­ro­nava els com­panys. La resta, rigor mor­tis.

Sovint he sen­tit a dir que Pablo Laso no s'imposa als seus juga­dors. Que rene­guen del tècnic i no ama­guen des­a­vi­nen­ces a la pista. Per con­tra, Xavi Pas­cual domi­nava amb molta fer­mesa el ves­ti­dor. L'error era cas­ti­gat i la jerar­quia de l'entre­na­dor reg­nava a l'equip. Vist des de fora, pot sem­blar que el model Barça és tal com ha de ser i que, en canvi, el model Laso és un niu de pro­ble­mes. Però, hones­ta­ment, crec que cada mètode ha tin­gut molt a veure amb el que ha pas­sat els últims anys. Laso, un entre­na­dor de caràcter, volia juga­dors inten­sos, agres­sius, rebels. Amb ell. Però sobre­tot amb el joc. No pots dema­nar a un juga­dor que s'enfronti al con­flicte a la pista i després espe­rar que no et planti cara quan dis­crepa de tu. Pas­cual, en canvi, pre­fe­reix juga­dors amb un per­fil menys domi­nant. Més doma­bles (que se m'enten­gui). Però qui no planta cara a l'entre­na­dor, pateix quan ho ha de fer amb l'àrbi­tre o el rival. Gos­sos no fan gats.

El con­flicte recau ara sobre Bart­zokas. Ha reforçat el caràcter de l'equip? Veu­rem un Barça atre­vit en el cos a cos? Res­pi­rarà agres­si­vi­tat, deter­mi­nació i obs­ti­nació? Més enllà de si Rice o Cla­ver, de si sense el Chacho o amb Ran­dolph. Aquesta és una bara de mesu­rar impor­tant en el par­tit de demà. L'inici de mol­tes coses.