Aquest estiu he llegit amb interès el llibret d'un matemàtic anglès que es diu David Sumpter en què es relaciona el futbol amb el que és la seua especialitat científica. El llibre és molt il·lustratiu, perquè rebat molts dels mites sobre la sort, sobre la manera d'organitzar el joc, sobre si fer les coses d'aquesta o d'aquella manera té tanta influència. A Sumpter se li endevina un cor de hooligan, però parla, escriu, amb una serenitat de professor. I diu coses francament sorprenents.

Per exemple, sobre el Barça. Com era previsible, un dels equips que més analitza Sumpter és el Barça, i molt en concret el de Guardiola. I ho fa amb una enorme admiració i curiositat. Tanta, que arriba a preguntar-se si Pep Guardiola té un matemàtic brillant al seu costat. Perquè diu que algunes de les solucions que aplica o són fruit d'una intuïció fora del normal o clarament ha comptat amb el suport d'un professional de les matemàtiques.

Els pose un exemple, tot advertint que ni jo mateix entenc gaire el que s'hi diu. Segons Sumpter, el Barça 2010/11 va excel·lir fent servir diagrames de Voronoi per a construir triangulacions de Dalanauy, creant així una trama impossible de batre perquè el primer i el segon arbre d'expansió mínima contenen la majoria dels contorns de triangulació. Aquestes triangulacions minimitzen els angles per connectar xarxes, mentre que el diagrama de Voronoi maximitza la mida de les zones. Cosa que sembla que torna bojos els equips rivals i es tradueix en una capacitat futbolística única.

No voldria que s'entengués aquest comentari com una apologia de la ignorància. No ho vol ser. Simplement les meues matemàtiques no em donen per a tant, tot i que l'explicació i els gràfics que l'acompanyen en el llibre m'han entusiasmat i m'han fet alçar les celles. I m'han obligat a preguntar-me, jo també, si Pep Guardiola tenia algun matemàtic de guàrdia...