Els 1.500 m olímpics i paralímpics
Els Jocs Paralímpics que hem viscut a Rio han estat plens de grans històries de superació, de lluita contra l'adversitat i de ganes de fer esport siguin quines siguin les diferents situacions personals. Hi va haver un dia, però, en què es va utilitzar una gran gesta esportiva per fer un joc periodístic, que tot i que ja han passat moltes dies, encara em costa entendre que pretenia. Va ser el dia de la final dels 1.500 m per a atletes amb discapacitat visual lleu. El campió va ser Abdellatif Baka, d'Algèria, que va millorar el rècord mundial de la categoria amb 3:48.29. El segon va ser Tamiru Demisse, d'Etiòpia, amb 3:48.49, i el tercer, el kenyà Henry Kirwa, que va fer 3:49.59. El quart va fer 3:49.84. L'anterior rècord el tenia el kenyà David Korir, que va fer 3.48.84 als Jocs de Londres.
Doncs com que la final dels 1.500 m dels Jocs Olímpics de Rio la va guanyar Matthew Centrowitz, dels Estats Units, amb 3:50.00, no van faltar els que van aprofitar l'ocasió per proclamar que els quatre primers dels 1.500 m dels Jocs Paralímpics haurien guanyat l'or olímpic.
Anem a pams. Que la final paralímpica dels 1.500 m va ser més ràpida que l'olímpica –que va ser la final més lenta des del 1932–, és veritat. Que Abdellatif Baka hauria estat campió olímpic, no. Perquè per ser campió olímpic has de poder participar en els Jocs. I ni Baka ni els seus admirables companys del podi no havien fet la mínima (3:36.20) necessària per córrer els 1.500 m olímpics. I suposant que l'haguessin fet –són 12 segons menys que el rècord mundial– haurien d'haver estat entre els tres millors dels seus països en les proves de selecció, corrent contra atletes sense cap discapacitat. Titular “Els quatre primers dels 1.500 serien or olímpic” és, simplement, enganyar. I no fer cap favor als atletes paralímpics. que mereixen tots els nostres elogis pel que fan, sense haver de buscar comparacions que no porten enlloc.