Messi, l'equip i l'impertinent
Ell sempre és decisiu
i la seva dimensió
ens dissimula
mals moments
o carències
Un partit de futbol sense Messi no és el mateix. Hi perd el Barça i hi perd el futbol, començant per la pilota. Messi és senzillament Messi. El més gran. Dita la qual cosa, que el 10 nostre senyor no torni a jugar fins que no hagi fet net del tot. Sisplau!
En aquest punt de la temporada, l'equip ha de superar la seva absència amb resultats positius i bon joc. Així de clar. Contra l'Sporting la victòria va ser plàcida, amb unes rotacions tan necessàries com oportunes. Una primera part molt correcta i suficient per marcar diferències (bé André Gomes en la fase d'assimilació), però en la segona i fins a l'expulsió del seu lateral ens va faltar saber adormir el partit i mantenir el control. No és la primera vegada que ens passa. És lògic que reduïm una marxa, però no podem permetre que el rival, amb poqueta cosa, s'ho cregui. El Gladbach ens exigirà més.
Leo ens té molt ben acostumats. Ell sempre és decisiu i la seva dimensió ens dissimula mals moments o carències. Però ja vam demostrar l'any passat que també sabem jugar sense ell i ara cal reafirmar-ho. Som un gran equip. En aquest sentit, fixem-nos en la primera part que vam fer dimecres contra l'Atlético. Vull posar èmfasi en el fet que, tot i que aquell dia el trident no va estar inspirat, el Barça va firmar uns primers 45 minuts d'alta escola (1-0, gol de Rakitic). Impecable tot l'equip en la pressió i la recuperació. Imperials la parella Piqué-Masche, donant una lliçó de saber reduir els espais (achicar, que diuen els argentins). Actuació ex cathedra d'Iniesta i de Rakitic, cadascun en el seu rol, juntament amb Busquets a la medul·lar. Notable contribució també la dels laterals Sergi Roberto i Alba... I el més significatiu: tot això es va fer contra el sistema defensiu més eficaç d'Europa. Darrere Messi, Suárez i Neymar hi ha una màquina de màxima fiabilitat.
Edgardo Bauza
Tornant a Messi: que quan era un nen cap club de l'Argentina volgués pagar el tractament que necessitava per superar els problemes de creixement va ser un regal que ens va fer el destí. Un present d'un valor incalculable. La fusió del seu talent descomunal amb l'acadèmia de la Masia van forjar el millor jugador de tots els temps. El Barça ha cuidat, i cuida, i ha estimat, i estima, Messi més que ningú. I Leo ho sap.
Qui també ho hauria de saber és l'impertinent Edgardo Bauza, de qui encara no s'ha sentit la paraula disculpa de la seva boca. És el mínim que ha de fer, tenint en compte que es tracta del seleccionador de l'Argentina i del ressò que han tingut a tot el món les seves injustes i inaudites declaracions a Fox Sports: “El Barca no cuida Messi”, va dir. No n'hi ha prou amb les suposades excuses que, diu el club, l'AFA els ha fet arribar privadament. Ni tampoc compensa que ara Bauza es dediqui a tirar pilotes fora declarant que no vol problemes amb el Barça.
L'origen de la lesió actual és el partit que Leo juga –lesionat– contra l'Uruguai. I aquí ningú no va dir res. Això d'entrada. Bauza ha de recordar també que qui paga Messi és el Barca, no l'AFA. A propòsit, una entitat en bancarrota, intervinguda pel govern argentí i que no té crèdit ni per pagar els seus empleats. “Da lo mismo que sea cura, colchonero, rey de bastos, caradura o polizón ¡Qué falta de respeto, que atropello a la razón!”, cantava a Cambalache el gran Carlos Gardel. Disculpa't públicament, Bauza. I punt.
