Que una Lliga de nivell tan mediocre com la d’aquesta temporada bruscament aturada s’hagi de suspendre definitivament no seria cap drama futbolísticament parlant. De fet, ens evitarem haver de suportar uns partits soporífers. Amb franquesa, que hi pengin el cartellet de “Lliga suspesa per causa de força major”, Barça líder i campió. Un títol que, per decòrum elemental, no celebrarem.

Amb el seu gol al Madrid al Villamarín (2-1), l’avui bètic Cristian Tello va justificar els anys que el vam tenir a la Masia, tot retornant-nos el lideratge que hem ostentat més que ningú en les 27 jornades disputades. Com deia Oscar Wilde, no s’ha de perdre mai l’opció de recórrer al sarcasme, “que potser no fa gràcia però resulta enginyós”.

Ara parlant seriosament: és evident que el més desitjable seria que el campionat es pogués completar amb totes les jornades disputades. Amb l’allargament de la temporada fins al 30 de juny decretat per la UEFA s’ha guanyat temps, però tot dependrà de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19. Per tant, no s’ha de descartar en absolut la possibilitat que la lliga no es pugui acabar. A banda que, si finalment es pogués reprendre, obligaria equips desentrenats a competir a un ritme frenètic: Javier Tebas, el fatxa de la LFP, ja té calculat haver de jugar “quatre partits en deu dies, si fos necessari”. De bojos! En aquest context d’estat d’alarma, dimarts passat el president la RFEF, Luis Rubiales, sentenciava: “És injust que s’acabi (la lliga) amb la classificació actual”. I, en la mateixa línia, afegia: “Si la UEFA ens demana que hem de decidir un campió o uns descensos, li direm que amb quins criteris”.

Arribats a aquest punt, servidor –que ja fa temps que m’afaito– té claríssim que, si l’actual líder fos la penya dels germans Padrós, el tal Rubiales no necessitaria que ningú li expliqués els arguments. I ja que ens parla de “justícia”, el que seria absolutament injust és que, amb dos terços de competició consumida, si ja no es pot jugar més es decidís deixar el títol desert, sense campió.

A propòsit, el món de la música, per exemple, està farcit d’obres inacabades, com el “Rèquiem” de Mozart o la “Simfonia inacabada” de Schubert, entre tantes altres. Sona aberrant ignorar-les. Oi que sí? També hi ha casos com el de l’òpera “Turandot” de Puccini, que va morir abans d’escriure l’últim acte i, en lloc de deixar-la com estava, es va encarregar el final a un altre autor (Alfano). Resultat decebedor. El nivell cau en picat.

Salvant totes les distàncies, si aquest bunyol de Lliga resta inconclusa, fer veure que no ha existit i negar-li un campió seria una decisió injustificable. Cacicades, no gràcies!