Opinió

El gol com a conseqüència

El gol del futbol ben jugat no es busca, es presenta”, afirma Panzieri

El Manc­hes­ter City, en molts pocs mesos de feina, ja ha dei­xat entre­veure en mol­tes fases dels seus par­tits que es pot con­ver­tir en la subli­mació del model de joc evo­lu­ci­o­nat que pro­posa Guar­di­ola. I dir això és molt dir, perquè hi ha un cor­rent d'opinió que creu que no es pot superar el que va fer al Barça. Però les experiències enri­quei­xen i, després del pas pel Bayern i el seu con­tacte (encara que breu) amb la lliga anglesa, l'entre­na­dor català ha evo­lu­ci­o­nat i ha incor­po­rat més vari­ants i més mati­sos al seu lli­bret. A més, el fet d'arri­bar a un club que no tenia clar què volia ser quan fos gran, per­met que la pro­posta de Pep i el seu cos tècnic pugui ser obser­vada, per dir-ho rotun­da­ment i gràfica­ment, amb més puresa, sense el (con­tra)pes d'una herència tan con­so­li­dada com al Bayern de Munic, per exem­ple.

Veient alguns dels gols que ha acon­se­guit el City, ini­ci­ant el joc des del dar­rere, no hi ha més remei que reme­tre's a la savi­esa del peri­o­dista argentí Dante Pan­zi­eri, que sin­te­titza amb pre­cisió i con­cisió la filo­so­fia que conté intrínse­ca­ment aquesta pro­posa: “El gol del fut­bol ben jugat no es busca, es pre­senta.” És a dir, el gol no com a objec­tiu que se supe­dita al joc, sinó com a con­seqüència del joc que es desen­vo­lupa, lli­gat al con­text, a les cir­cumstàncies del par­tit. En el mateix lli­bre Fútbol, dinámica de lo impen­sado (Edi­ci­o­nes Pasco, 1967), Pan­zi­eri desen­vo­lupa tres idees que són abso­lu­ta­ment recognos­ci­bles en el fut­bol que juguen (i no només) els equips de Guar­di­ola. La pri­mera seria la neces­si­tat de pro­po­sar un model de joc fle­xi­ble, adap­ta­ble però sense per­dre la per­so­na­li­tat, en funció dels pro­ble­mes que pre­senta l'equip con­trari. En parau­les de Pan­zi­eri: “El fut­bol ben jugat té mol­tes tàcti­ques. En mesura del que sigui pos­si­ble, una per a cada jugada. No una sola per a cada par­tit.” La segona és la mobi­li­tat: “Cal tenir molta mobi­li­tat per entrar i sor­tir. Per pujar i bai­xar, anar i tor­nar. Avui es con­fon la mobi­li­tat amb l'estat físic per córrer 100 metres. Aquesta mobi­li­tat no depèn sem­pre de l'estat físic. Pot ser que depen­gui més de la velo­ci­tat men­tal que de la motriu”, afir­mava el peri­o­dista fa gai­rebé qua­tre dècades. Final­ment, la ter­cera relliga les dues ante­ri­ors amb la pro­posta de sor­tir jugant des del dar­rere. “Que ens seguei­xen per mar­car-nos? I tant! Mar­queu-me! Per on jo vul­gui. No on l'adver­sari vul­gui. El camp té sem­pre la mateixa superfície de ter­reny buit. Abans i ara”, sen­ten­cia.

Aquesta capa­ci­tat per domi­nar la gestió de l'espai és un ele­ment clau que, com­bi­nat amb la pos­sessió (ante­po­sant sem­pre la qua­li­tat a la quan­ti­tat), ens per­met enga­nyar el con­trari, crear angles cecs en zones allu­nya­des de la pilota per poder sor­pren­dre'l i engan­xar-lo en fals en una mala bas­cu­lació, en un reple­ga­ment defi­ci­ent, etcètera, per superar el seu entra­mat defen­siu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)