Opinió

L'únic camí per créixer

Per veure créixer un esport, només se'l pot ressituar en un nou país
on no estigui tot tancat d'entrada

Ha arren­cat la Lliga Feme­nina de bàsquet sense que la fede­ració espa­nyola que l'orga­nitza hagi estat capaç de tra­duir la històrica plata olímpica de Rio de Janeiro en un acord tele­vi­siu ja no que aporti molts diners als clubs, sinó que esta­bleixi una certa regu­la­ri­tat de difusió que faci ren­di­ble la inversió dels patro­ci­na­dors. La fide­li­tat tele­vi­siva és una demanda del bàsquet femení des d'abans de la collita de meda­lles de la selecció esta­tal des del canvi de segle, i ho con­ti­nuarà sent per més que alguns dones­sin per fet que Rio seria per al bàsquet femení el que Los Ánge­les 84 va ser per al mas­culí. Aquell tòpic que diu que un èxit de selecció genera un boom va ser en part cert men­tre hi havia espai per ocu­par, però para­do­xal­ment l'aug­ment d'oferta tele­vi­siva ha com­por­tat la tira­nia d'uns pocs esports que ho copen tot. Digui fut­bol i bàsquet mas­cu­lins, motor, ten­nis, una mica d'hand­bol i fut­bol sala, les grans vol­tes ciclis­tes i les grans cites d'atle­tisme i natació, i feina tindrà a tro­bar algú veient res més, amb la rela­tiva i volun­ta­ri­osa excepció a casa nos­tra de l'hoquei sobre patins. Espa­nya, país can­sat i encan­tat de conèixer-se, on l'aire fresc fa més man­dra que gràcia, ha tan­cat la porta a mol­tes coses, per exem­ple a un marc medi­a­ti­co­es­por­tiu més plu­ral i adap­ta­ble com es dóna en altres països.

Pas­sat l'oasi olímpic, ador­mir-se un dia més amb el Mallorca-Ovi­edo forma part del cos­tu­misme social, men­tre que edu­car l'hàbit de posar-se davant un Sala­manca-Girona de bàsquet femení seria con­tra­cul­tu­ral, i no és per cul­tura, sinó per naci­o­na­lisme que Espa­nya vol l'esport. D'aque­lla men­ta­li­tat també irre­for­ma­ble, aquesta rea­li­tat en què els èxits espor­tius són impos­si­bles d'explo­tar. L'únic camí que queda als que anhe­len veure créixer un esport és res­si­tuar-lo en un nou país on no esti­gui tot tan­cat d'entrada i es guar­din pàgines en blanc per escriure. L'èxit no està garan­tit, però el fracàs a l'altra banda és de sobres cone­gut.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)