Sí, és cert. Segurament sis jornades de lliga són encara molt poc recorregut per poder fer valoracions sobre el nou projecte esportiu de l'Espanyol. I menys quan, a banda d'un entrenador nou, l'equip ha viscut aquest estiu passat un fotimer d'altes i baixes.

És evident que tants canvis necessiten temps i una certa tranquil·litat. Els jugadors s'han d'adaptar al que els demana el tècnic, i ell també ha d'acabar de conèixer del tot el rendiment que li pot donar aquesta plantilla. I tot això vol temps.

La sensació que fins ara ha transmès l'Espanyol els dies que ha tingut partit és que l'equip treballa, que hi ha una bona actitud, que hi ha ganes de fer bé les coses i d'agradar, però probablement tot això es vol fer amb massa angoixa al damunt.

Ja sabem que els resultats ho condicionen tot, i que com més partits passin sense guanyar pitjor serà, però ara mateix l'Espanyol té molta pressa a fer-ho tot bé, i així és força complicat, i més venint d'una temporada tan grisa com la passada.

S'ha millorat la plantilla respecte a l'any passat? Segur que sí. Però tenir més bons jugadors que altres temporades no és sinònim d'aconseguir de manera immediata un bon equip. I tenir un tècnic de prestigi i amb experiència, tampoc.

L'equip blanc-i-blau ha demostrat fins ara que està centrat sobretot a millorar defensivament, el gran maldecap de la temporada passada. I, curiosament, aquestes ganes de progressar començant la feina per darrere no li han servit encara per encaixar menys gols i, al mateix temps, li fan perdre potencial en el joc ofensiu. I això, tot plegat, ho han aprofitat la majoria dels seus rivals.

L'Espanyol, per tant, necessita paciència per consolidar el nou projecte, però això no treu que, a la vegada, no se li pugui exigir una mica més en la seva proposta futbolística. Hi ha jugadors i plantilla per fer-ho. I una cosa no hauria d'estar renyida amb l'altra.

Ara per ara, ser excessivament conservador no li ha acabat de donar els resultats esperats. Potser és just al revés. Potser és qüestió de ser una mica més agosarats, futbolísticament parlant.