Que l’Espanyol fa aquesta temporada un futbol més atractiu i més agraït de veure, em fa l’efecte que ben pocs aficionats ho poden discutir. Amb la marxa de Quique Sánchez Flores i l’arribada de Rubi a la banqueta el concepte futbolístic dels blanc-i-blaus ha canviat radicalment tot i tenir gairebé la mateixa plantilla.

L’equip de la temporada passada se sentia còmode sense tenir la pilota gaire estona. No li feia res cedir la iniciativa al rival, esperar de forma ordenada a partir del mig del camp i intentar-lo sorprendre a la contra amb un joc directe. En canvi, el d’aquest curs és una proposta futbolística molt diferent. L’Espanyol d’ara vol tenir la pilota, es troba més a gust al camp quan se sent protagonista i més aviat pateix quan és dominat pel contrari.

De resultes d’aquesta transformació l’Espanyol d’aquesta lliga genera més del doble d’ocasions i també arriba i remata amb molta més freqüència a l’àrea rival que el de la temporada passada.

Aquesta nova idea de futbol ha estat assimilada ràpidament pels jugadors i ha funcionat a un altíssim nivell en bona part de la primera volta de la competició. Però en les últimes vuit jornades la cosa ha canviat del tot, i un equip que havia guanyat sis partits i només n’havia perdut dos, ara només té set victòries, una més, i suma ja nou derrotes, és a dir, set més.

Aquestes dades les podríem completar afegint que en els últims sis partits l’equip només ha marcat sis gols, tot i seguir generant ocasions, i n’ha encaixat per contra 21.

Les conclusions semblen clares. L’Espanyol perd els partits perquè no domina les àrees, cap de les dues. I en un esport on les àrees manen, si això no és així, mala peça al teler.

Això vol dir que els blanc-i-blaus han de canviar l’estil de joc? Doncs no hauria de ser així, ja que amb aquest mateix estil l’equip anava segon a la classificació després de la jornada 11 i llavors ningú discutia la proposta. La qüestió no és renunciar als teus principis sinó millorar-los i corregir les errades, que en els últims partits han estat força. Evitar les errades de concentració en defensa i afinar l’encert en atac.

Canviar l’estil no sembla ara mateix la millor solució.