La globalització futbolística
el seu nebot és un exemple de la globalització, almenys la futbolística: no se sent vinculat a l'equip local; se sent del Barça
Just el dia que va morir Shimon Peres vaig veure una pel·lícula que comença amb una entrevista amb aquest expresident israelià que hi reflexiona sobre què va propiciar l'assassinat d'Isaac Rabin, criminalitzat per una part dels jueus israelians després d'haver signat els acords d'Oslo amb Iàsser Arafat, i les seves conseqüències que perduren en el present com una ferida sagnant: el posicionament violent i intransigent de l'estat israelià, incapaç de negociar una pau que reconegui els drets dels palestins. La pel·lícula, que va projectar-se dins de l'excel·lent cicle de cinema jueu que ha tingut lloc a la seu de la Filmoteca a Barcelona, du per títol Rabin, l'últim dia i és d'Amos Gitai, un dels més grans cineastes israelians. En vam parlar amb el meu amic barcelonista Ariel Schwitzer, crític de cinema que va ser a Barcelona per presentar un homenatge a la desapareguda actriu Ronit Ekalbetz, com també d'altres coses relacionades amb el cine i la política. Tanmateix, com sempre ens passa, a partir d'un moment la conversa va derivar cap al Barça. Aleshores l'Ariel em va anunciar que el seu nebot Ziv, que viu a Tel-Aviv i del qual sempre em diu que està boig pel Barça, vindrà amb el seu pare per assistir al clàssic entre el Barça i el Madrid que es disputarà el 4 de desembre al Camp Nou. Ziv complirà 13 anys, l'edat amb la qual els nens jueus (en el cas de les nenes és als 12 anys) són considerats Benei Mitsvà. Això vol dir que el ritual jueu (que, sense que ho acabi d'entendre mai, segueixen els meus amics jueus laics) determina que han arribat a la maduresa i que, per tant, són responsables dels seus actes, poden tenir propietats i ser escollits per llegir la Torà.
El Benei Mitsvà se celebra amb una festa i el festejat rep regals. El regal que ha demanat Ziv Schwitzer és el viatge que li permetrà veure el pròxim partit del Barça contra el Madrid. El seu oncle em va explicar que, fins ara, Ziv no ha vist cap partit en un camp de futbol. El nen juga en la categoria infantil d'un club del qual no ha vist mai un partit del primer equip. A l'Ariel li resulta estrany perquè, sigui on sigui, cada cap de setmana està pendent del resultat de l'Hapoel Ramat-Gan, un equip d'una població annexionada a Tel-Aviv que veia jugar al camp quan era petit. Tenir aquest vincle local no li impedeix fer atenció i seguir altres equips, entre els quals el Barça, pel qual sent una simpatia manifesta. En canvi, el seu nebot és un exemple de la globalització,
almenys la futbolística: no se sent vinculat a l'equip local, se sent del Barça. Jo li vaig comentar que, mentre se segueixen els grans clubs a través de la televisió, potser arribarà un moment en què ningú veurà jugar els equips humils als camps de futbol. Em va respondre que és possible, però ell tenia al cap una altra inquietud:
si el primer partit que veus en un camp és un Barça-Real Madrid, què més pots desitjar que ho superi?